26 de setembre 2012

ens convoquen? doncs...

Doncs si ens convoquen, no s'hi val que ens mengem el peixet del "possible" estat propi. Compte, jo també el vull. I tothom ho sap que el vull! Però, hi ha unes condicions socials i ideològiques irrenunciables, que no admaten mitges paraules ni eufemismes.
Allò que tenim molt present és una fita que no només la marca una bandera. Darrera la bandera, volem gent que sàpiga ben clar -i ho tingui al cap- quin és el camí que totes les capes socials necessiten, no només uns pocs privilegiats.
La gent no menja ni viu de banderes. Està demostrat, i és ben palès, que darrera qualsevol bandera es pot amagar el totalitarisme i l'ambició personal, el mirar només pels propis interessos, els del partit. Ara, més que mai, necessitem que escoltin què necessiten les persones per sentir-se segures en un futur possible, menjar, casa, feina, bona escola, bona sanitat, progrés, missatges d'esperança plens de contingut.
Si només mirem "sobiranisme", i de tot allò altre en passem, estem perduts. Perquè finalment, quan et foten, quan ets esclau, quan estàs sotmès, poc importa la bandera que t'ha fotut.
El teu país pot ser petit, però ha de ser digne, i ha de ser desitjable i envejat, s'hi ha de voler i poder viure.

I, per cert, no us gasteu els diners en campanyes, doneu-los a Càrites si voleu. Per dir la veritat no cal res més que la paraula. El dubte és...sereu creïbles?

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Tot al seu temps. Si esdevenim independets, no vol dir que haguem de tenir sempre CiU com a governants. Ara per ara són els que manen i els que comencen a estirar del carro, cosa que no pensàvem que farien, però estan fent. Amb una mica massa d'eufemismes i el que tu vulguis, però van fent. Si això tira endavant, ja triarem quin govern volem per Catalunya.

pons007 ha dit...

que volguem la independència no vol dir que oblidem que els polítics d'aquí també son uns corruptes malparits... ehem, perdó.

Violant d'Atarca ha dit...

Jo crec que independència i socialisme han d'anar de la mà, sinó només canviarà la nostra nacionalitat en el carnet d'identitat i continuarem estant sotmesos pels que es gronxen al cim de la piràmide. No hem de tenir por. Jo penso que potser a les candidatures d'unitat popular els hi ha arribat una mica més de pressa del que esperaven la seva oportunitat, però si s'explica bé quina mena de convivència aspiren a fer factible en la societat catalana, poden convéncer, perquè ells som nosaltres i, per tant, vivim la realitat, no pertanyem a la classe política defensora dels seus privilegis a costa de deixar la majoria treballadora desprotegida del benestar social i altres drets.
No entenc per què hi ha gent que encara té tanta por al canvi, a la revolució pacífica, si igualment no està satisfeta amb el de sempre: l'infrahumà capitalisme.
Per tant, jo crec que és un deure d'en Mas convocar eleccions, però també em penso que té un as sota la màniga i els activistes de tota la vida segur que hi veieu molt més clar que els que ens ho mirem des de perspectives menys expertes...
Però hem d'anar a pams, primer hem de saber què ens oferiran els partits, quina coalició pot reunir en el mateix programa solucions per a les inquietuds socials i sobirania.
Ah! I recomano als més escèptics que s'assebentin com estan treballant les CUP -per posar l'exemple més emblemàtic de candidatura popular- en aquells ajuntaments on tenen regidors.
Salut i discerniment!

Oliva ha dit...

PRIMER ESTAT PROPI.
DESPRES IDEOLOGIA.
PROU DE REMNAR LA PERDIU,I DE MANDANGAS FEDERALISTES,QUE AMAGAN UN NOU "CAFE PARA TODOS".