09 de setembre 2012

una gran pluja aviat caurà (oradors amb les llengües trencades?)

Oh, on has estat, fill meu d’ulls blaus? Au va, on has estat, fill meu estimat? Perdut pels voltants de dotze negres muntanyes M’he anat arrossegant per sis camins de carro Fent via entre mig de set selves molt tristes He estat al davant d’onze mars sense vida Me n’he anat ben lluny, al cor d’unes tombes I és que una gran, una gran, una gran...Una gran pluja molt aviat caurà.
Oh, digue’m que has vist, fill meu d’ulls blaus? Au, digue’m que has vist, fil meu estimat? He vist un nadó voltat per les feres Una autopista d’or que ningú transitava La sang degotant d’una branca negra He vist un munt d’homes tacats d’injustícia Una escala blanca coberta per l’aigüa Deu mil oradors amb les llengues trencades He vist nens jugant amb pistoles i espases I és que una gran... molt aviat caurà.Oh, que has sentit, fill meu d’ulls blaus? Digue’m que has sentit, fill meu estimat? El soroll d’un gran tro fent senyal d’advertència La remor d’una onada que podria ofegar el món Uns cent timbalers amb les mans enceses Deu-mil remugant, ningù els escoltava Uns morint de fam i els altres de festa Els salms d’un poeta que és mort a la sèquia El plor d’un pallasso cansat de fer riure I és que una gran... molt aviat caurà. Oh, que has trobat, fill meu d’ulls blaus? Digue’m qui has trobat, fill meu estimat? El cos d’un infant prop d’un cavallet mort També un home blanc passejant un gos negre I una dona jove que el cos li cremava Una noia també, que m’ha omplert d’esperança Un home he trobat, ferit per l’amor I un altre ple d’odi i de desesperança I és que una gran... molt aviat caurà. Ara que faràs fill meu d’ulls blaus? Digue’m que faràs fill meu estimat? Lluny me’n tornaré abans que caigui la pluja De nou cap al fons de les selves més tristes On la gent és molta i on les mans són buides Allà on el verí embruta les aigües On la llar y la vall són presó i després tomba Allà on el botxí amaga sempre la cara On la fam és terrible i la gent oblidada On el nombre és el zero i el color és el negre Viuré i diré aixó, respirant-ho i pensant-ho Des del cim més alt perque tothom em senti Després deixaré que la mar m’enfonsi Amb la cançó apresa abans de cantar-la I és que una gran, una gran,una gran....I és que una gran pluja molt aviat caurà.