05 d’octubre 2012

embolica que fa fort

M'he emprenyat com una mona amb les declaracions de la Chacón. Com gosa posar un exemple tan barroer per dir que està contra l'estat propi? Decidir pel seu fill de quatre anys? Vaja, si tots i totes decidim mil coses pels nostres fills menors d'edat i ni ens plantegem aquest estúpid dilema, de si serà o no serà d'aquí o d'allà. i compte que molts ho fan en àmbits de la vida tan importants com, per exemple decidir batejar o no un fill. Que no es plantegen si el nadó voldrà o no pertànyer a una confessió determinada? Decidim tot per ells, fins alguns els trien els amics que creuen més adequats per allò de les que en diuen bones companyies, decidim l'escola on els portem, decidim els valors i les prioritats en els que els eduquem, i ara té una pedra al fetge pel coi de la nacionalitat? Au, va, vergonya aliena...
I el que em fot més, és que el sector catalanista del PSC, aquell que ha despertat tard, aquell que hauria de recordar els temps d'en Pallach, aquell que va treure els primer punys rojos amb quatre barres, està essent boicotejat de totes bandes. Deixeu-los fer, deixeu-los escindir i treballar d'una altra manera!
I em preocupa pel fet que hi ha barreres ideològiques, d'organització social que no podem malmenar per mor de l'estat propi. Vull dir, com sempre dic, -pesada que sóc- que si ens han de fotre igual, finalment és igual qui te l'està fotent.
Es tracta de vida digna, de cohesionar, de pujar gent a una vida millor, de recuperar drets socials perduts, coi. De poder anar treballant per eliminar la marginació social a què ens ha abocat aquesta gestió nefasta dels recursos que, finalment, eren de tots.
Ahir escoltava que, en el còmput que feien dels treballadors, que amb els impostos han de pagar qui sap què (tot), els qui treballem en un servei dit públic, els funcionaris, metges ...ens compten amb els mantinguts, i ho van dir així, tal com raja, uns 7 milions de treballadors que han de mantenir la resta, pensionistes, aturats i funcionaris. Apa, comptats com si no treballessin o no haguessin treballat mai. Món de mones, ben clar.

6 comentaris:

Toy folloso ha dit...

Un dia parlarem de la despesa en armament que va fer, aquesta....

Joana ha dit...

Amb una cosa estas equivocada, amb permís.... no "s'han despertat tard", és que no "agraden".... potser he de ir "agradem"?

Ferran Porta ha dit...

Em sap greu utilitzar l'insult però de vegades és impossible d'evitar: la Chacón és burra com ella sola.

Apa, ja està, ja ho he dit.

Oliva ha dit...

TINC TRES FILLS,TRES NETS,,,,CAP D'ELLS A POGUT ESCOLLIR NACIONALITAT...I EL NOSTRE "DESGARRO" QUE?. PER CERT PER SANTO DOMINGO BE?

zel ha dit...

Oliva, Santo Domingo? Ufff, com no parlis de la meva classe petita, que hi ha de tot menys catalans...

zel ha dit...

Ai, no, Oliva, que catalans si que en tinc, però estan en inferioritat numèrica monumental!