...i això que els inicis eren engrescadors, pim pam, tu, ja està, ja hi som, ara sí, ho veurem...
...cansa sempre el mateix debat, podem o no podem, i cansa la manera de buscar els tres peus al gat, coi, que no li busquen tres peus, aviat consultaran el Dalai Lama...(o ja ho ha fet l'Om?)
...ja cansa, que estem perdent miserablement el temps en possibles, quan en l'avui, l'ara mateix (autobombo) estem més fotuts que mai i algú, digui ben seriosament que troba un escàndol que els impostos als rics, -fastigosament rics- siguin tan alts, quan el que és fastigosament indecent és que apugin indiscrinibadament l'IVA i es carreguin en un mes el petit consum dels petits consumidors de necessitats petites...
...i ningú parla de la vaga, com és? mentre hi ha manifestacions a dojo -que els mitjans no ensenyen-, es reparteixen hòsties a dojo. -que els mitjans callen i tapen- sembla que som a la bombolla xampions...és que no entenc res, però res de res, estic cansada de tanta estupidesa i ineptitud, sisplau, que marxin!
3 comentaris:
si no marxen ells al final haurem de marxar nosaltres...
N´estem ben cansats de tot i de tots.
Bona tarda, nina.
molt farts de tantes paraules i tant pocs fets
Publica un comentari a l'entrada