Ahir matí, quan vaig sortir al carrer, tot estava farcit de formigues. No, formigasses. Precioses, negres lluents i força inofensives. Me'n vaig adonar quan en vaig agafar alguna i ni tan sols feien intent de "pessigar".
Vaig acabar de tenir-ho clar quan, al cap de poc, vaig veure com les petites aquelles empipadores que surten a tot arreu de la casa, (les famoses de la gran colònia que arribà de l'Argentina i s'ha instal·lat des de Galícia fins Itàlia), se les cruspien com autèntiques carnívores. Les negres, pobrissones, es passejaven com desorientades, no n'havia vist mai tantes. Per cert, reines, no, no eren alades, i reines a milers, no deu ser normal, no?
Aixafades pel trepig de la poca gent i els cotxes, deixaven un rastre sucós, com si fossin peixos a punt de desovar. Són més o menys així,-aquestes són de les illes- però més grosses i grassonetes. Si avui en veig, els faré una foto.
Això de la gran escampada, voldrà dir alguna cosa? S'ensorra definitivament...quelcom?
4 comentaris:
Pel poc que en sé, les formigues fan tota la cosa del nuviatge quan amenaça pluja o plou, podríem pensar que estan atuïdes per la cosa orgàsmica. Però si en vols un autèntic expert, un mirmecòleg, un dels millors el trobaràs aquí, en el blog Historias de hormigas :)
I les petites es berenen les grans?
Això només passa al món de les formigues!!
Molt bon dia!
Bessets.
per casa tambe esta ple de formigues..pero son amb ales
Quina coincidència! Precisament ahir, Vilafranca estava també assetjat per aquest tipus de formigues. Pertot arreu. Però també n'hi havia d'alades. Era repugnant, com una plaga. I mirant enlaire, al costat del campanar, es veia un núvol de coses que volaven, sens dubte devien ser les que tenien ales. Mai no havia vist una cosa així. Suposo que devia tenir alguna relació amb les pluges de dissabte.
Publica un comentari a l'entrada