13 d’octubre 2012

Tens un racó dalt del món, 256è Joc Literari

No, no m'aixecadé de la cadida, ja em podeu di de tot de tot, em quedo aquí finz que la meva zenudeta em padli nodmal. Sempde iual, una diu jo que zé de gutmonin, jai, kamon... l'altde em fa llegir cozez encada  més drares  "eztavaelzeñoddongato" o jo que zé... No entenc drez de drez... Entde açó i els mumbruz, m'eztic todnant boja, ja...

Jo vui la mama, Mamaaaaaaaaaaaaaaaa! Vine, va, mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

5 comentaris:

Carme ha dit...

Si us plau, si us plau... que algú li parli normal, pobrissona!

sa lluna ha dit...

Pobreta quina desesperació, lògic, no entén res!!. Segur que la seva mama ho fa tot bé!! Petitona!!

Molt bo!
Aferradeta.

Jesús M. Tibau ha dit...

ha, ha, gràcies

sargantana ha dit...

ostres..feia dies que no venia (em disculpo per aixo) pero per un moment m'he pensat que tenies el lagartijo a la clase petita
ufff..quin espant, Zel

petonets

Galionar ha dit...

Que tendre, i maco, i perfectament real! Expliquen que jo, quan tenia 4 anys, parlava així de malament i era molt poruga, i que a la primera monja que vaig tenir, la madre Pura, un dia tot plorant li avig dir: "Male Pula, m'han pdez la calila!"
Espero que aquesta nena del dibuix s'espavili una mica amb els anys:)
Una abraçada!