Aquest foc roent que il·lumina la nit
i ens desvetlla,
ens salva dels covards desigs de tancar-nos
amb pany i clau,
evasions inútils dels incendis foranis
que, rabiüts, ens roben el plaer somiat
dels camins de belles consignes
Abraonats, nuant-nos com les arrels més fondes
foradarem els rocs que ens volen jacents
i renaixerem en la consciència de ser un,
un sol batec que retruny...
(una col·laboració a Itineràncies Poètiques)
2 comentaris:
Rabiüt, bonic mot.
JO CRIDOR I CRIDOR,NO PER DESVETLLAR,PER DESPERTAR......
JUGANT AMB BARCELONA
Publica un comentari a l'entrada