04 de novembre 2012

procrastinació (massa tard, però...)

Ja sé què tinc...sniffff i què han heretat els meus fills. Sempre s'hereta allò genèticament millor? NOOOO!!! Ja m'ho podien haver advertit abans, no? Vull dir,  potser no tindria tants sentiments de culpa... Així que vaig a "desfacer entuertos" Fins aviat.
Procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables. La procrastinació és un trastorn del comportament associat a la percepció de l'acció que cal realitzar amb el canvi, el dolor o la incomoditat. La procrastinació també pot ser un símptoma de certs trastorns psicològics com la depressió o la hiperactivitat.

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Benvinguda al club zel jo també procrastino, a més mira tu tampoc cal estar depre ni tenir cap trastorn....procastinem perquè aparquem allò que no ens agrada fer al cras ( demà en llatí ....cras! cras! em fa gracia que demà sigui cras igual que avui és hodie i ahir eri)....no passa res per procastinar fem la feina igualment però amb una mica més d'angoixa....la sal de la vida! bon diumenge !

joan gasull ha dit...

procrastinar.....no acostumo a fer servir aquesta paraula....massa difícil de pronunciar. Prefereixo fotre un bon cop de puny sobre la taula i desfacer el entuerto abans no sigui massa entuertado.

XeXu ha dit...

Quin gràfic més encertat! Em sembla que la gran majoria funcionem així...

Virgínia ha dit...

Uf, quin mal rotllo. M'has fet pensar en moltes coses que tinc endarrerides...

Joan Guasch ha dit...

em penso que som molts, en aquest club. Anem en massa al psicòleg?

rits ha dit...

buf, ja veus, en som molts així!!!

Gregori Samsa ha dit...

Jo crec que això, més enllà d'altres cosideracions, és influència directe de l'educació judeo-cristiana que hem rebut i que ens ha inculcat el sentiment de culpa de forma que l'hem près com una herència genètica.
Dic jo.

salut i peles