18 de novembre 2012

l'arrogància...

... és el que finalment decidirà el meu vot en les properes eleccions. Crec modestament que tinc prou anys i prou "vista" per entendre segons missatges en les paraules, gairebé totes boniques, dels qui lluiten en aquesta campanya. M'allunyaré del que serveix com a tornada en les cançons infantils, allò que repeteixen els qui es queden sense arguments, a saber
-tots fan igual
-tots enganyen per tenir els vots
-tots volen un seient ad aeternum
-"i tú més", quan parlen de corrupcions, amiguismes i calers embutxacats.

Ho faré, perquè ja no és temps de jugar amb coses que es saben, tots sabem qui en treu més o menys beneficis de tenir un escó o un càrrec. Ho faré perquè les coses que es fan quan és té el poder de repartir i prioritzar determinades polítiques, ja s'ha demostrat abastament. Ho faré perquè crec que ja n'hi ha prou de pensar només en un mateix.
Mentre la creixent misèria desperta en els pobles sentiments i actuacions solidàries, els qui bramen davant d'un micro no saben el que és passar gana.
Per molts, el futur és avui. Què menjaré avui. Què podré pagar avui. I el malson és a la nit no podent dormir pensant en demà. La inmediatesa del desastre social enfront de la fredor de les xifres dels qui es quedaran sense feina o seran objecte de tota mena de vexacions per una porqueria de treball.
No cal que em diguin "ja sabem de què vas, tu". Qui em coneix bé, sap que reclamo des del més senzill àmbit familiar, laboral i evidentment social, justícia, empatia, generositat, i protecció dels febles. Ho saben perquè una de les coses que em fa més ràbia és que la bona i pobra gent ha hagut d'assumir el paper de l'estat i fer les tasques de protecció social. I tenim a Catalunya (no em posaré amb els altres, donar culpes de vegades és de covards) la sort de tenir uns moviments socials de base que mantenen un piló de persones, que si no fos així aniríem a hòsties pel carrer.
Per tant, m'importa un rave si somio truites o no, però el meu vot el donaré a qui em doni amb el seu programa, i la seva mirada en defensar-lo, una esperança pels de la franja feble. Per tots.

7 comentaris:

Xavi Vidal ha dit...

Hola Zel.

Des de la Pedania de València (que ara s'ha decretat pel estel·lar Tribunal Constitucional que ja no som un País), les eleccions Catalanes es viuen amb una certa relativitat, sobre tot jo, que com tu ja no hi crec que el nostre sistema polític, tal i com funciona ara com ara, ens vaja a treure de cap entrebanc.
L'Estat, l'espanyol, el Català o el Valencià -si es donara el cas- no és necessari i d'això dóna bona fe el fet que tu has esmentat, la iniciativa ciutadana, les agrupacions de ciutadans,sense cap ànim de transcendència (com diu Vicent Andrés Estellés) en unim i ens recolzem, malgrat l'estat, malgrat els entrebancs que ens posen les institucions.
Però com substituir aquest sistema polític? Aquesta qüestió no resolta és la que em porta a continuar participant en les eleccions. Fique el meu vot en la urna, però no els done el meu vot incondicional. Espere que facen allò que han dit i si no el fan seré la seua mosca collonera.
Des d'aquesta Pedania (segurament madrilenya) vos desitge a tots els catalans (pel compte que ens trau als demés) que el resultat de les eleccions dibuixe un escenari millor pel conjunt dels catalans, sobre tot pels més necessitats.

Una càlida abraçada d'un socarrat.

Xavi Vidal (de Xàtiva)

Oliva ha dit...

MACA,SORT EN TENIM DE L'ESPERANÇA¡'¡¡¡¡¡

Clidice ha dit...

Faràs santament, tots ho hauríem de fer, altrament lluiríem.

Joan Guasch ha dit...

Estem d'acord que hi ha persones que fan de polítics que no estan a l'alçada, però voldria saber si l'alçada moral de moltes persones és l'adequada. Mentre alguns us/ens qüestionem si és o no un bon sistema i participem més o menys ens els moviments ciutadans, que són al cap davall la veritable essència d'una societat evolucionada, a d'altres el sistema de corrupteles perquè ja els va bé.
Diumenge votarem per moltes raons i, per variar, farem de bons catalans i dispersarem més del necessari els vots, com si ja fóssim un país independent, però és igual. Si el parlament pot al final convocar un referèndum amb una pregunta clara veurem llavors la veritable força de la societat. Mentrestant, usarem la imperfecció del sistema de parits per anar avançant. Ah! I, Xavi Vidal, tranquil. Quan siguem independents ja us vindrem a rescatar perquè, si Catalunya tira, molts voldran recuperar l'essència de l'antiga corona catalana.

Xavi Vidal ha dit...

Jo ja estava pensant en emigrar a la València del nord abans no em calga el passaport.

Ara sense conya, vos desitge el millor: viure lliures i en pau.

Una abraçada germana des de la ciutat que tenim un Borbó cap per avall.

Xavi Vidal

joan gasull ha dit...

el que falten són polítics per devoció i no per ànsia de poder. on són?

Lluís Bosch ha dit...

Hola, Ze. Avui he penjat un video que ve al cas del teu post:
http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/11/candidato-artur-video-cuestionario.html