24 de novembre 2012

Relats Conjunts. Biblioteca.

De petit el pare i la mare li ho havien deixat ben clar...i castellà.
-Hijo, la letra con sangre entra, ya sabes, por las buenas o por las malas.
Ho va entendre i assimilar. Prou se n'encarregaven ells, amb el bastó a punt, darrera la porta.
Només calia que, de tant en tant, algú li canviés l'aigua oxigenada de la banyera. Per si de cas.

7 comentaris:

Sergi ha dit...

No se'l veu massa incòmode. A tot ens acostumem, oi?

Garbí24 ha dit...

se'l veu molt content....no hi haurà algú fent submarinisme a la banyera

sa lluna ha dit...

La farmàcia s'havia de fer d'or amb aquest noi!!

Aferradetes...bon diumenge!

Elfreelang ha dit...

osti pobre amb aigua oxigenada! breu i contundent!

Rafel ha dit...

Això no és viure a una bombolla precisament.

Persona ha dit...

Ostres... això del castellà m'ha colpit més que l'aigua oxigenada!!! jejeje Quina tortura...

montse ha dit...

Potser sí, que es va oxigenar amb tanta lletra.