De petit el pare i la mare li ho havien deixat ben clar...i castellà.
-Hijo, la letra con sangre entra, ya sabes, por las buenas o por las malas.
Ho va entendre i assimilar. Prou se n'encarregaven ells, amb el bastó a punt, darrera la porta.
Només calia que, de tant en tant, algú li canviés l'aigua oxigenada de la banyera. Per si de cas.
7 comentaris:
No se'l veu massa incòmode. A tot ens acostumem, oi?
se'l veu molt content....no hi haurà algú fent submarinisme a la banyera
La farmàcia s'havia de fer d'or amb aquest noi!!
Aferradetes...bon diumenge!
osti pobre amb aigua oxigenada! breu i contundent!
Això no és viure a una bombolla precisament.
Ostres... això del castellà m'ha colpit més que l'aigua oxigenada!!! jejeje Quina tortura...
Potser sí, que es va oxigenar amb tanta lletra.
Publica un comentari a l'entrada