08 de desembre 2012

quin pont, senyor, quin pont...

Entre l'humor en hores molt més que baixes, la poca gent que corre i menys aquí on som quatre gats, i els nervis i l'angoixa que tots tenim, a casa va explotant tot... Algú sap si hi ha esborradors de vida? És que ja no em queden ni raons ni paraules i només em surt fer vaga de braços caiguts...Per cert, algú sap com es fa una neteja d'urgència de matalàs pixat de gos?
I algú sap com ...vaja plego. Per cert, diuen que aviat serà Nadal. Ja no se què vol dir, tant que el gaudia abans, amb la meva colla de petits fent fanalets i llibres de Nadal i postaletes i ...no, no parlaré del Reis. Ara mateix, no només el món està malgirbat, ens haurem de bastir d'esquelets d'acer per no esquarterar-nos.

3 comentaris:

sa lluna ha dit...

Has provat el lleixiu? després cal aclarir bé i airejar al sol.
Si es taca amb el lleixiu potser no es tregui el cèrcol, però l'olor segur que si.

Si et serveix de consol, tampoc em sembla Nadal i m'estimaria més que passés molt aviat.

Aferradetes!

PS ha dit...

Una abraçada calorosa Zel. Tot ha de passar, no et preocupis, no ens en adonarem i tornarem a collir flors en primavera.

Joana ha dit...

Tots i totes hem passat setmanes així. I les pasarem, respira fons, ves a fer un volt i agafa un llibre. A mi em funciona.