26 de març 2013

ara si que riureu...

Els castellans tenen una dita "zapatero a tus zapatos..."
jo prou ho intentaré, però això de pintar mar... no és pas per mi.
I tant que m'agrada, però el tinc dins i no el sé posar fora...
Vaja, només porto dues capes. 
A veure si me'n surto de fer una mar més suau...i unes roques més naturals, conye, que sembla naïf...
Tot és per no pensar en gaire res!





14 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs a mi no em desagrada pas la pintura, té un toc que trobo força agradable.

iruna ha dit...

a mi també m'agrada, zel. i em sembla un mar especial, amb les oles que en lloc de venir a la platja, se'n van cap endins.

Elfreelang ha dit...

A mi m'agrada molt la teva pintura! per cert zel com que ahir tant tu com la Dafne us fèieu ressò... per si encara no t'has assabentat el tal Miquel Àngel és ben viu! uns que li havien piratejat els comptes van organitzar el renou! hi ha gent per a tot....

joan gasull ha dit...

Dona és que actualment les aigües ja estan "revueltas" Potser has pintat el mar de Xipre.... ;)

zel ha dit...

ôstia, òstia, i òstia, ara veig això de les ones, mira si sóc guenya....ja m'hauré d'espavilar a canviar la direcció!!!!

Sedna a Bord ha dit...

Jo tambçe trobe que pintar mars no és per mi, de menuda sí pintava molts vaixells, però millor muntanyes. Bonic el quadre, a pesar de les aigües tumultuoses :)

Barbollaire ha dit...

Doncs jo trobo que són unes onades "japoneses".
Em fan pensar en aquells gravats.
Sols hagués faltat que l'haguessis pintat de mar, amb el Montgrí o els Pirineus de fons.

El mar té aquesta força impredictible, geniuda...

A mi m'encanta!!!

Petonet dolç ;¬)**

Toy folloso ha dit...

Fotem el camp!.
Un tsunami!.
(El cel, un 10, però...)

Ostia, Ostia; això no era al costat de Roma, cuca?.

Pere ha dit...

Bé ... pintar bé o tenir un estil propi és molt difícil. El camí de l'aprenentatge com sempre és llarg, l'important és avançar amb afició i millorar cada dia.
Suposo que això de pintar ha de ser relaxant i addictiu.

Bona nit Zel :)

iruna ha dit...

ei, zel, que les oles vaigues endins ja m'agrada, eh? :) tampoc cal anar tots sempre en la mateixa direcció :)

t'explico una anècdota del cap de setmana?

s'ha quedat a dormir una amiga de la sara a casa... i diumenge al matí les dos pintaven uns dibuixos...

l'amiga volia pintar un matoll d'herba de color groc... la sara va dir-li "millor verd, sita, que serà més realista", i l'amiga va dir-li: i per què hem de fer-ho "realista"?

una abraçada, zel.

zel ha dit...

Hihi, em feu riure, perquè hi ha desig de consol... Però juro que no pararé fins que no sigui mirable!!!!!

zel ha dit...

Hihi, em feu riure, perquè hi ha desig de consol... Però juro que no pararé fins que no sigui mirable!!!!!

Rosa ha dit...

Les onades tenen un "crescendo"; no le pots fer de la mateixa mida les que toquen a la sorra que le de més endins. I no tenen direcció; no sé de on ha sortit això que van cap a fora.

Et voliem fer riure, coi.

zel ha dit...

Aquest coi de marina m'ha fet perdre ganes de dibuixar mars.
Però sóc tossuda, ja ho crec. En faré una altra...