Ja no em queda res ni ningú en qui creure.
Només amb els qui com jo no esperen ja res de res.
Vergonya, fàstic, viure tenint dalt un núvol molt gros de merda.
I encara ens volen enredar amb paraules que ja no volen dir el que volen dir de debó. Ens han canviat la vida i les paraules.
No vull veure governant sospitosos de res. Ni sospitosos. M'és ben igual si li diuen imputat o fill de puta.Ara està de moda la pressumpció d'innocència només pels lladres i corruptes. Al puto carrer tots plegats. De baix a dalt, la merda cada vegada creix més. i a qui tracten com a merdosos i apestats és a nosaltres.
Jo plego, en el dia internacional de la felicitat. No puc més.
5 comentaris:
retallar la confiança ha estat la pitjor retallada.. i l'haurem de retrobar com puguem..ens hi va tot
la felicitat diuen que s'ha suicidat un dia abans que la desnonessin..
vols dir que hi ha corrupció? Si tots són pressuntament innocents........apart de fills de la gran. I sa mare tota una santa, però ells.....
Hauriem de fer com els raïms, els bons penjar-los i els dolents xafar-los.
El problema és que la merda dels de baix amb prou feines destorba als de dalt (com a molt si els hi puja l'olor); ara, la merda dels de dalt ens hi cau tota a sobre.
I comprar confiança està difícil eprquè no sé si en trobaràs enlloc, així que igual té raó en joan i hem de fer com els raïms: els bons penjar-los i els dolents xafar-los.
No sé gaire com, però segur que serem capaços de fer un cop a taula i sortir-nos-en. Com a mínim en nosaltres mateixos hem de mantenir la confiança.
Lolita té raó, si ens donem per vençuts s'haurà acabat tot.
El llenguatge de la premsa i dels polítics té expressions que ens les van endinyant i les acabem incorporant com si fos la cosa més natural i més sana del món. Em refereixo a "pressumpció d'innocència". Jo diria que quan el jutge cita i encausa algú, caldria parlar de "pressumpció de culpabilitat". Pressumptes innocents ho som els qui no estem imputats, em sembla...
La situació és negra i sobretot trista, i jo he optat per llegir bones novel·les, passejar, veure bones pel·lis, veure amics i... deixar de llegir la premsa, sobretot.
Publica un comentari a l'entrada