Quan jo estudiava, i d'això fa anys, estava de moda parlar de les escales de valors, com ara està de moda que tots els xupòpters de tertúlies vagin emprant les mateixes tirallongues de frases fetes aplicades al seu particular ofici per dir sense dir res, o gaire res de nou.
Hem passat de dir full de ruta (èpic, oi), fer els deures (alliçonador d'abans) a negar la major (filosofant) i ara toca dir fer trampes al solitari.
Està clar que demagògia i populisme no tenen cap sentit, sobretot pel fet que ja és inútil cercar algú que es pugui permetre explicitar una nova societat més justa, on s'eliminin les perversions del sistema. Encara fa poc, els polítics aposentats (ells es deien a si mateixos polítics seriosos), parlaven dels nous moviments emergents com grupúsculs amb missatges populistes, ignorant que justament, hauria de ser això, treballar pel poble, el noble art del polític de veritat.
He marxat del tema, però no. Nosaltres vivim en un coi de país/món, on les escales de valors ja no compten, només les de poders. I com deu de ser magre la cosa, que li toca el rebre (amb raó) a la institució reial. No pas que em facin cap llàstima, no. Més aviat, em pregunto quantes malvestats, vergonyes, ignomínies, delictes contra els drets de la gent estan tapant amb les imputacions reials. Sent com són donats al morbo, toleren un president d'un país corrupte que ho és d'un partit corrupte fent rodes de premsa sense premsa física al davant, sense preguntes. I sense respostes. La millor dictadura enmascarada. I d'altra banda, infantes, Urdangarins arreu, com si el missatge subliminal fos "tots iguals davant la llei" I no. No és cert. Com més grossa la fas, potser més se'n parla. Però realment menys acaben pagant i rebent el just càstig i menyspreu. Molt diari i poca eficiència. Jo vull el corruptes que cobren -i han robat i cobrat de fa anys i panys- per treballar (?) pel poble a la presó.
I això és una escala de valors. Sinceritat, generositat, valentia, voluntat de millorar humanament, empatia, dedicació al propi treball, fidelitat a les persones que depenen de tu. I si no ho tens, queda't a casa i practica el sado amb tu mateix/a.
5 comentaris:
Crec que començo a assumir la utopia de tot el què exposes. La incredulitat que duc a sobre amb les actuacions que estem veient en aquests darrers anys i la manca de resposta per part d'una societat, o bé sorpresa, o bé idiotitzada, em forcen a creure que un món més just serà, per sempre, una utopia.
Com vols fer-te rica si encara penses en els valors? ais...
Porquet, jo vaig pel món amb cara de babaua, no ho entenc...
Pons, si és que no vull fer-me rica, vull fotre als rics, a repartir, conye!
les escales de valors ja fa molt de temps que cadascú se les fabrica per ell mateix sense procurar per ningú més....així ens va
El problema està en que tots aquests que no coneixen ni han conegut mai cap d'aquests valors no es queden a casa, sinó que són els que s'estan menjant el món.
Publica un comentari a l'entrada