18 d’abril 2013

un matí dels que em fan feliç

 una sort que ahir va recaure només en el nostre grup, d'entre tot catalunya, ho sento si teniu envegiques...
 recuperació i alliberament de la tortuga d'estany autòctona a la bassa d'en Boada
 pobretes, de moment semblen teledirigides, però cal poder-les controlar, que els depredadors són poderosos...
 per molta cura que hi posaven els infants a l'hora de portar-les al que serà el seu hàbitat d'origen... algunes reculaven!
 mentrestant, apreníem amb la gent del centre de recuperació de tortugues de l'Albera
 mira-la, la veus?
 segur, estàs segur/a que la veus?
 aquesta recula...
Ara viuran aquí, que són margeroles, enmig dels canyissos humits de la bassa d'en Boada.
Prop del Montgrí. Ja sé on aniré a passejar alguna tarda....

6 comentaris:

Vicent Terol ha dit...

Bon reportatge i immillorable exemple pedagògic. L'educació en contate amb la realitat, amb la natura.

pons007 ha dit...

alguna tortuga era ninja? ^^

Helena Bonals ha dit...

Això que siguin dirigides em recorda un experiment dins la novel·la El llautista i la captaire de Jordi Llavina.

Lluís Bosch ha dit...

Doncs em menjo l'enveja... però quina sort! Fa dos anys em va tocar a mi ser a l'alliberament d'un xup i és una de les experiències més boniques que vaig viure a la feina.
Digue'm ingenu o tonto, però és per aquestes coses que encara estic disposat a suportar la maldat dels dirigents, i a seguir creient en la feina que fem.

el paseante ha dit...

I mentre vosaltres fèieu això, potser algú mirava una "corrida de toros" a la tele.

Xavi Vidal ha dit...

Un dia preciós per per col·laborar amb la natura. Enveja, sí... però satisfacció també per saber que hi ha persones com tu.

Una abraçada.