Acabat el curs, o gairebé, em ve de gust ensenyar-vos aquesta foto. Elles quatre han sigut els meus quatre cantons, les meves quatre parets, les meves quatre extremitats, els quatre sentits que em faltaven, els quatre pals de paller que m'han donat dia a dia, cadascuna a la seva manera, ànims per tirar endavant.
M'agrada la foto, d'aquest Nadal, així ajupida entre elles. Ens fem tió i celebrem tot el que podem plegades. Tenim un nom, som "la comuna". Hi ha més persones amb qui tinc feeling, però aquestes... aquestes sempre hi són, i és que amb una ullada ja saben de quin mal pateixo. Us estimo, reines!
2 comentaris:
Tot un homenatge. Conserva-les, que aquesta 'columna' no caigui mai.
Jo no me'n refiaria. Tenen cara de males persones :-)
És una foto molt xula.
Publica un comentari a l'entrada