11 d’agost 2013

Tornada a casa (demà fotos)

Sardenya té un paisatge meravellós. Però no ho canvio per la nostra terra, això no.
Potser perquè les nostres petites vacances són de pa sucat amb oli, no hem visitat cap zona "VIP". La nostra impressió és la d'un petit país colonitzat adequadament per Itàlia, on sents poc parlar el sard, i malgrat tot hi ha moltes variants segons la zona, o sigui que hi hauria possibilitats de SER.
Parlar la seva llengua sembla que els faci "vells", dit en paraules planeres, està bé parlar italianitzat. Tot lliga amb un tarannà com d'anys ja molt passats aquí a casa nostra, per bé o per mal.
L'Alguer? Ui, quina idealitzacíó, amb perdó. T'entenen, això sembla, però poc català hem sentit.
Em sembla que m'he endut una imatge que potser no és la que toca, però sembla tot pobre, descurat, pobre i deixat. I d'altra banda, hi ha molt "d'home" assegut al bar, vestit amb poca traça i menys gust, fent-la petar. Ep, que no els faig un lleig, però en molts poblets és com retrocedir en el temps. Fins i tot en la poca cura dels espais, paperots, llaunes, deixalles... I això que tenen els mitjans de recollir adequadament i no falten contenidors.

Les carreteres? Una creu! Quina poca cura en les indicacions, clar que hem arribat a la conclusió que deuen arreglar poc a poquet l'asfaltat i els senyals del quilometratge són la conya. Tan aviat fas 10 km en dos minuts, com 24 en una hora. I és que, en no conéixer el terreny, suposo que fem trams d'aquí i d'allà canviant de ruta sense adonar-nos-en.

La natura és una veritable meravella, però anar a CapoCaccia i veure tota mena de deixalles als penyasegats... o a Capo Testa i trobar de tot en una meravella de roques que han resistit l'embat del vent i el mar durant milions d'anys i són allà, testimoni preciós de la traça artística de la llarga erosió... Sassari, la segona ciutat en habitants i importància, un caos circulatori encerclada de zones enormes de "vivendes barates" embolicades entre zones buides i espais verds que es podrien aprofitar. Difícil trobar llocs històrics, ja sé que, a nivell d'urbanites som negades...

Vaja, estic cansada, però em queda el mar i la terra als ulls. Demà us penjo fotos!

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Vaig ser a l'Alguer fa alguns anys, jo li vaig trobar força encant, i no el recordo tan deixat. Això sí, de català poc, però no podem pretendre que es parli com si estiguéssim a casa. És una cosa residual, però fa gràcia trobar-se'n de tant en tant.

sa lluna ha dit...

Sembla que no és tot or el que rellueix, però segurament quan hagis reposat el viatge aniràs descobrint més detalls que han deixat bona petjada.

Ben tornada i bon començament de setmana!!
Bessets