opinió lliure, però...

Opinar és lliure, i agradable un debat, quan es tracta de buscar alternatives possibles i desitjables pel màxim de persones possible.
Ja veieu que no censuro mai cap comentari, ni els trec, sempre que no hi hagi un insult degradant cap a algú que bonament i com sap, expressa el que sent.

Aquest record del Karl Marx, ha aixecat molta polseguera, quan el que es pretén és recordar una alternativa que hauria de ser possible en una societat que està degradada al màxim. I molt més si deixem de pensar en els nostres petits espais, els nostres petits països i anem a fer un tomb pel món.

Hem de ser clars, l’actuació del món occidental després de l’anomenada revolució industrial, i més tard del liberalisme econòmic, no només ha portat unes conseqüències nefastes a nivell social en els estats del primer món, sinó que ho ha fet després d’un colonialisme sagnant i una expropiació de drets, terres i riqueses al tercer món, on s’han anat a extreure matèries primeres a preu de res, tractant persones com a bèsties de càrrega, deixant després un rastre d’abandó i de negació d’unes mínimes contrapartides que podrien haver facilitat el desenvolupament de molts països del sud.

I aquí dalt, entenent com a dalt nosaltres, s’han anat configurant uns rols socials que riu-te’n tu del feudalisme. Analitzem les famílies polítiques que governen i segur que trobem lligams ben arrapats als poder d’èpoques passades. Analitzem les figures de poder i trobarem encara els cognoms que no es toquen. Analitzem el discurs que es fa servir quan es parla del treball, i seguim escoltant els tòpics del “moro”lladre, del “gitano” brut i del “negre” treballador però curt de gambals. Una lluita no només de classes, sinó d’ètnies i de religions. Seguim actuant com si hi haguessin ciutadans de primera, de segona i de tercera categoria. I n’excloem un munt a qui no en donem cap. Això no ens fa pensar en lluita de classes?

Estem disposats a segregar i marginar, a perseguir i culpar als pobres desgraciats que arriben a buscar una nova vida, només per defensar el que ens sembla nostre com si fos un bastió, oblidant que tothom té dret a una vida digne, a un sou digne, a un tracte digne.

Que volem acabar com a Itàlia, on ara han muntat les “patrulles ciutadanes”, perseguint i denunciant indocumentats? No hem d’oblidar que qui ha aconseguit aquest desgraciat repartiment de riquesa, és el sistema capitalista, evidentment mal entès i encara més mal aplicat.

Qui diu que l’alternativa ha de ser el “totalitarisme comunista” de l’antiga Unió Soviètica? Ningú ha posat un model totalitari d’exemple. El que s’ha posat damunt la taula és la justícia social, els drets dels treballadors, els deures dels empresaris, que sembla que ningú els demani comptes.

Com gosen voler abaratir encara més l’acomiadament? Si gairebé és lliure!. Per l’amor de déu, el déu que volgueu, si qualsevol empresari o societat d’aquestes que no saps ni qui n’és l’amo tanca quan vol i s’embutxaca els diners sense cap escrúpol, deixant famílies senceres al carrer, joves que veuen com es van fent grans sense sortida, persones grans sense lloc en un món que abans era seu...

Aquest no pot ser el model social que volem. No pot ser que seguim veient uns quants tocats de la fortuna que viuen a cos de rei i pilons de gent que no poden arribar a mig mes. I sempre acabem sentint la cançoneta d’alguns que es queixen per haver de pagar pels subsidis d’atur. Coi, i si d’una punyetera vegada ens posem al lloc dels qui pateixen misèria? I si d'una vegada comencem a sortir de la nostra petita closca i entenem que aquests que manen i manen malament hi són perquè els hem escollit? I si aprenem a escollir bé qui volem que ens governi? i si deixem d'escoltar els qui ens venen fum?

Total, el camí que fem tots és el mateix, i acabarem tots en un clot...

Afegit. Visitant persones que segueixo, en Tondo ens ha recordat aquest video. No té pèrdua, i ja algú l'havia penjat abans, però ens fa tocar de peus a terra...

.

.

suport a Núria

Mal dia, per reivindicar llibertat de pensament. Mal dia pels qui han patit perdre una persona estimada per la violència.

Però ens cal recordar que qualsevol és lliure de pensar, escriure i opinar allò que li vingui de gust. Que el pensament i la ideologia no són subjectes de culpa de presó en un món i en un pensament demòcrata, la qual cosa està per demostrar encara.

Qualsevol politicot de merda, amb perdó, pot dedicar-se al frau, a la corrupció, a robar, a insultar, a difamar, a abús de poder, fins i tot a tracta de blanques, que passarà de ben segur lliscant les fronteres de l'aparell legal i rarament pagarà per delictes que, a qualsevol altra ciutadà li comportarien anys de presó sense cap enrenou, i ningú s'estira els cabells ni surt al carrer a reclamar que paguin, que els fotin al carrer, que els engarjolin, que n'estem farts.

Donem per fet que hi ha coses que ja se saben, és clar, alguns tocats per la fortuna d'una mà antiga i corrupta, poden fer gairebé de tot, i, tot i ser més que sospitosos, segueixen disfrutant de tots els privilegis.

Malament rai si ets jove, tens idees diferents, voldries canviar el món i crides, i t'enfades contra el poder còmodament establert i acceptat de facto per gairebé tothom. Estàs fotut/uda, aquí i a la Xina, les idees et poden portar a la presó. Noia, no abandonis, lluita de cara i sigues valenta. Un o altra ha de tirar endavant per acabar amb tanta podridura.