La Zel ha fet 4 anys. Els qui en coneixem la creadora, la Roser, sabem que ella en té algun més, però tampoc no gaires, no us penséssiu!
He volgut acompanyar aquest escrit de felicitació amb aquesta mirada dolça, perquè la Roser, a través del seu blog, ha estat això: una mirada atenta i incisiva, però dolça, a la realitat i al món.
Jo ho resumiria amb una sola idea: Ara mateix és, des de fa quatre anys, l'espai per als indignats i per a la indignació. Ja veieu, uns quants anys abans que nasqués aquest col·lectiu!
És la veu de la indignació i la veu dolça que educa els nostres fills. Un cóctel tan irresistible com una mirada dolça.
Que per molts anys segueixis amb aquesta empenta i amb la valentia de dir les coses pel seu nom!
Víctor Pàmies i Riudor
[Raons que rimen]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris felicitació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris felicitació. Mostrar tots els missatges
07 d’agost 2011
23 de desembre 2010
una manera de veure el Nadal
Encallada entre sentiments contraposats, veig com s'acosten dies de bons desigs i d'emocions, que molts tenim entelades pels neguits de la vida, tots aquests que no sabem com entomar el que ens porta cada nou dia. Que sigui aquesta petita història una mostra d'allò que molts sentim.
L'amic Juanan Urquijo em va fer arribar aquest petit tresor per correu.
Que sigui per nosaltres una manera de veure i viure aquests dies d'emocions contradictòries.
24 de desembre 2009
per tú, ho has de llegir que va de veres...
a tu potser no t’ho he dit
però hi ha prou excedent de bons desigs
al meu cor, per tú també...
i tinc prou abraçades per dar-te’n una,
i per tú, també, encara em queda un saquet de moixaines,
d’aquelles que només sents quan hi ha silenci...
i tú, que em sents? aquest glopet de pau que arriba,
enmig de pluja o bufant l’aire, ve de casa meva,
i te’l regalo... sense torna...
m’hauràs de perdonar si no he sigut del tot present,
saps, hi ha dies de tots colors, i els meus, darrerament
eren gairebé grisos, només espurnes d’escalfor
migrades, escadusseres, em feien companyia...
no és del tot cert, tu has vingut sovint,
molt més que no pas jo
per això, per tu, per tants, per tots,
hi ha aquest desig de millors i més riques diades,
d’aquelles que no tenen preu, i no se’n fan rebaixes...
i que acabem un any, i que el proper hi siguem tots
fent conxorxa d’amistat, de lluita
però hi ha prou excedent de bons desigs
al meu cor, per tú també...
i tinc prou abraçades per dar-te’n una,
i per tú, també, encara em queda un saquet de moixaines,
d’aquelles que només sents quan hi ha silenci...
i tú, que em sents? aquest glopet de pau que arriba,
enmig de pluja o bufant l’aire, ve de casa meva,
i te’l regalo... sense torna...
m’hauràs de perdonar si no he sigut del tot present,
saps, hi ha dies de tots colors, i els meus, darrerament
eren gairebé grisos, només espurnes d’escalfor
migrades, escadusseres, em feien companyia...
no és del tot cert, tu has vingut sovint,
molt més que no pas jo
per això, per tu, per tants, per tots,
hi ha aquest desig de millors i més riques diades,
d’aquelles que no tenen preu, i no se’n fan rebaixes...
i que acabem un any, i que el proper hi siguem tots
fent conxorxa d’amistat, de lluita
si cal de companyia, que duri, que no es perdi l'esperit de xarxa amiga...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
