18 d’agost 2007

el deixes coure massa...

...diu en Miquel quan fregeixo peix. I és que quan sóc a la cuina, em vénen tot de coses al cap, i ben sola vaig trenant pensaments, idees, m'ho explico i m'ho discuteixo tot plegat. Hi ha frases que tenen música, i llavors, les apunto. Hi ha bocinets de pensaments que arrodoneixen una idea que m'ajuda a explicar-me i fer-me més amiga de mi mateixa, o no, vés a saber... Així és que puc fer un arròs socarrat, (terme robat a una amiga), sense tenir cap relació amb el país valencià; fer la sopa pastada o deixar coure massa el peix. Quina frivolitat de comentari, eh? Però no pas tan frívol, no us penseu.
Això dels weblogs té el seu què. Pots anar d'un a l'altre seguint els camins que la gent deixa als seus llocs a la xarxa. Jo sóc de mena curiosa, i molt em temo que per alguns arribo a ser carregosa i tot, i amb moltes coses. I amb la que més "castigo" és amb la llengua parlada, escrita, pensada... Què hi farem. El què de deixar-ho coure massa (tot pensant en...), ve per un article que vaig llegir de Gabriel Bibiloni, sobre el com s'ha fet ús ben ràpid del mot bloc, arraconant blog per la resta de llengües d'aquest món que alguns li diuen blocaire.
Si sou dels de tarannà saberut en tot allò relacionat amb els mots, us deixo un enllaç. És una web molt endreçada, amb apartats definits on anar a conéixer el seu treball, articles... A baix de l'entrada/índex hi ha un apartat anomenat "materials en..." on trobareu una galeria de fotos que no té preu! Per cert, si em llegiu, m'agradaria que algú em discutís i així no deixaria coure massa el peix.
http://bibiloni.cat/