24 d’agost 2007

fent tastets

Ara mateix penso en la meva feina. I és que la finalitat última d'un espai d'aquests és poder dir el que et vingui de gust, et preocupi, t'agradi... Ara mateix penso que hi ha coses que he deixat escrites, que són incòmodes, o que de clares que les tenim, ja no cal afegir més llenya al foc. Però jo sóc de tarannà tossut i la llenya, la busco. No us penseu que no m'hi miro, però sempre caic en coses que em preocupen, m'indignen, em motiven o em fan reflexionar. Veig un article titulat "El profesor novato pasa de curso" Ja hi som, l'he de llegir. És molt planer, no hi ha res que pares, mestres i alumnes no entenguin. Res de teories boniques! Ara, hi ha un planteig senzill i aclaparador pel que fa a la vivència dels conflictes a l'aula, que tots els qui ens dediquem a la docència hauríem de tenir com a pal de paller del fer diari. La diferència entre la instrucció i l'educació és a la base de la pràctica diari d'aquest professor. Per senzill, val la pena citar-ne un bocinet:
"Aquí no sólo se enseña, también se convive, trabajas con personas y hay que estar dispuesto a darlo todo cada día. Ellos tienen problemas, frustraciones, alegrías, es una edad muy influenciable. Tengo autoridad pero estoy a su servicio".
Ras i curt, clar i contundent. No n'hi ha prou amb transmetre sabers quantificables. Sí, hi ha proves a passar, però només aprenem allò que no oblidem i està ben demostrat que un munt de coses estudiades, un cop s'han fet, no es recorden més. El que sí recordem és tot allò útil per la vida de cada dia, i el que ens serveix, és tot allò que ens ha fet autònoms, inquiets, el que ens ha obert horitzons. Recordem les bones i males vivències i els qui ens han entès i ajudat en períodes de malestar. Llavors, com a mestres i educadors, hem de decidir quin model d'aprenent per la vida volem encomanar. I s'encomana amb el nostre fer. S'ha de ser una persona que doni confiança, que provoqui inquietud per lluitar, que valori el poder millorar en companyia i co.laboració, i s'ha de poder i voler estar al servei de les persones, (infants, adolescents, joves), aprendre amb ells i per ells posar-se fites de creixement personal global, no només en quantitat de coneixements mesurables i puntuables. La vida ja ens puntua a tots cada dia.

1 comentari:

Estela ha dit...

Això és indiscutible, els nens aprenen de nosaltres i nosaltres d´ells cada dia.Qualsevol moment en el qual fan la seva reflexió individual i personal i els deixem ser "ells",opinar, decidir, ser crítics,valorar...els estem ajudant a desenvolupar-se molt més com a persones.Una abraçada.