homenatge a grècia

Avui les paraules són de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach.
Ara mateix, sobren les paraules. I no ens escolten els crits.
Impotència global.

Estimo aquesta terra, com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva que cada jorn m'encén i em pren
pell a pell, ens compartim,
cos a cos, ens aprenem,
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre com si dins meu hi fes arrels
tornaveu de solituds, pas a pas la reconec
i en l'amor la sento viva i tendra.
La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro, quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins, pel desig se'm fa present
que el meu cor sense ella no batega.

Marxaré d'aquí, quan m'ompli el cor un matí frondós i clar,
deixaré aquest lloc, hi ha tanta vida que espera món enllà,
pels sentits, encara vius,
l'horitzó, serà un reclam,
on trobar la força per alçar-me.
No podrà l'enyor
vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar,
oblidar el retorn serà un espai de silenci i llibertat,
no hi haurà gest ni desig
ni un camí ni cap afany
prou intens per fer-me tornar enrera.
El Molló ens du la vida,
la Teixeta l'amor
i les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord.

Per veure i escoltar la cançó Porrera:

http://es.youtube.com/watch?v=gPkaP6X3Mno

Per sentir una mica Grècia:

http://es.youtube.com/watch?v=j0XbaDu93gA

http://es.youtube.com/watch?v=_0ZxYYZ3j7Y