Ara mateix, sobren les paraules. I no ens escolten els crits.
Impotència global.
Estimo aquesta terra, com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva que cada jorn m'encén i em pren
pell a pell, ens compartim,
cos a cos, ens aprenem,
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre com si dins meu hi fes arrels
tornaveu de solituds, pas a pas la reconec
i en l'amor la sento viva i tendra.
La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro, quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins, pel desig se'm fa present
que el meu cor sense ella no batega.
aquesta terra meva que cada jorn m'encén i em pren
pell a pell, ens compartim,
cos a cos, ens aprenem,
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre com si dins meu hi fes arrels
tornaveu de solituds, pas a pas la reconec
i en l'amor la sento viva i tendra.
La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro, quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins, pel desig se'm fa present
que el meu cor sense ella no batega.
Marxaré d'aquí, quan m'ompli el cor un matí frondós i clar,
deixaré aquest lloc, hi ha tanta vida que espera món enllà,
pels sentits, encara vius,
l'horitzó, serà un reclam,
on trobar la força per alçar-me.
No podrà l'enyor
vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar,
oblidar el retorn serà un espai de silenci i llibertat,
no hi haurà gest ni desig
ni un camí ni cap afany
prou intens per fer-me tornar enrera.
El Molló ens du la vida,
la Teixeta l'amor
i les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord.
Per veure i escoltar la cançó Porrera:
http://es.youtube.com/watch?v=gPkaP6X3Mno
Per sentir una mica Grècia:
2 comentaris:
Hola Roser,
aquestes paraules del Miquel Martí i Pol musicades pel Lluís Llach són precioses. Molt emotives per expressar la tragèdia que pateixen actualment a Grècia amb els incendis.
La teva terra, la nostra terra... cremada, deserta, devastada, destruida... sempre serà la nostra terra, hi plorarem i ens emocionarem de totes maneres. Mai hem de renegar dels nostres origens.
Moltes felicitats per aquestes paraules tan maques.
Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira, del Vendrell. Estem en conacte.
hola roser,
t'acabo de conèixer i et felicito pel bloc. Nosaltres també bevem de les mateixes fonts!
Publica un comentari a l'entrada