plou, finalment.

I ja tocava. Ara mateix, després de la pluja, el verd és més verd, la terra torna a fer l'olor que ha de fer un sòl ric, fecund, adobat. La ciutat molla fa una mena d'olor bruta, pugen totes les aromes d'allò malsà que hi anem abocant entre tots. Sortosament a poble encara ens queda molta terra que sobreviu i es regenera mandrosament i ja cansada, segura que no podrà mantenir-se ferma gaire més temps. Trista en la solitud de sentir les terres veïnes cada any més llunyanes, malmenades pel pretès desenvolupament. A més de la gent que sofreix l'esclavatge de la lluita ferotge d'alguns per tenir més, la terra té manera pròpia de dir-nos que el nostre món no és sostenible. Si aneu a caçar cargols, flaireu-la. I no colliu els que s'aparellin!!!