21 de setembre 2007

bonic, sí, però ...

Durant un temps, llarg temps, massa temps, vaig ser una lectora golafre de llibres dels anomenats "d'autoajuda". Llibres bonics, endolcits, amb frases amoroses i sentències que, si estàs raonablement bé, mitjanament satisfet de com et va anant la vida, emocionalment prou equilibrat però potser una mica sensible (ai, la llagrimeta), fins i tot si tens una revifalla amorosa, et venen a confirmar coses que ja saps, o que intueixes, però te les escriuen bé, molta sacarina, hi caus de quatre potes. Ostres, estic llegint ... posem que sigui "el manual de la felicitat"... i vas, i ho expliques. Solem trobar un altre babau com nosaltres que també l'ha llegit, o un de molt semblant i ja hi som pel tros. Boniques converses de com arreglar el món, de com estar bé amb tu mateix, de com emprendre una tasca amb optimisme... No vull carregar-me de cap manera els veritables i bons pensaments que hi ha recollits de grans éssers humans, de cultures i tradicions molt diverses. L'alcorà, és una meravella, tot i que hi podem dir la nostra vist als ulls de les nostres arrels. No parlo d'aquests, ja m'enteneu.
Hi ha un munt de llibrets fets per vendre i prou, per satisfer el consumisme espiritual que a moments se'ns fa necessari, als prestatges de les llibreries i de moltes cases, els uns per vendre, els altres abandonats, dels quals no recordes gaire res més que el títol. Adaptacions malgirbades de pensaments zen, budistes, autosanació... que et colen per veritat de la bona, misticisme oriental, que vesteix molt però que segurament té les arrels molt lluny de la bondat filosòfica de la que pretesament es fa ressó. Quan t'arriba a les mans algun dels autèntics, sols adonar-te de la diferència. Si no has tingut la sort d'encertar la compra, llegint l'acudit entendràs què vull dir. Que bonica la frase, quina reial disfressa de la misèria i la tristesa.

9 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Per comentar-te aquest post faré servir una raonada frase de l'amic Ferran, i que ja vaig emprar en el seu día per escriure el post "Multillibres". Diu així:

"(ser) plenament conscient dels meus plagis, del meu pensament collage i de que només sé que no sé res".

Si te n'adones ens vé a dir el mateix que ens comentes pel que fa a tota aquesta munió de llibres que, compte, és bo que hi siguin, perquè ves per on, d'alguna manera fa bons els llibres que de veres fan pensar l'home al llarg de tota la història. "Pensament collage".

Resumint: que cadascú escrigui el que vulgui, i qui sàpiga i pugui escollir (el pensar porta cap al bon criteri), que escolleixi també el que vulgui. De la sopa que en farem després, ja en parlarem un altre dia, oi?.

Salutacions cordials.

Conciencia Personal ha dit...

Ara:
Recibo tu escrito con afecto, se nota la afinidad aún en la distancia....

La sonrisa de los niños y de los abuelos, dá para vivir.

Por supuesto, que puedes tomar las fotos, y sí me lo permites, proporcioname un correo dónde enviarte algunas más, llenas de colorido y sentimiento de mi México amado.

Tus palabras en la distancia me reconfortan. Gracias por venir a mí, que yo estaré en ti.

Un abrazo mexicano.

Monique.

Jo Mateixa ha dit...

Un post molt reflexiu, ets profunda quant vols :-P

Per cert, felictats per el Premi!!!!! :-)

nimue ha dit...

jo era adicta als llibres d'autoajuda en la meua adolèscencia i post-adolescència. Supose que al final em vag saturar, els vaig començar a trobar una mica ridículs en la majoria de les ocasions i vaig optar per recòrrer a un altre tipus d'espiritualitat que al capdavall és la que m'ha anat realment bé.

Francisco Polo ha dit...

¡HEMOS GANADO!

España promoverá por ley la prohibición de las bombas de racimo


¡Corre la voz!

Striper ha dit...

Com dius son llibres de sentencias i cosas macas per quant estas be pero quant estas futut no serveixen de res. per cert pasat per casa meva'interesa la teva opinio del post.

mossèn ha dit...

la majoria dels autors són sudamericans ... els seus escrits semblen per un rentat de cervell ... i jo em pregunto ... què faig ??? ... doncs escoltar la radio ... salut

Jaume Pros ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Pros ha dit...

Et dic un secret?
Mai, però mai de la vida no he llegit cap llibre d'autoajuda. No he estat capaç.

Vaig començar a llegir un que parlava d'algú que s'havia menjat un troç de formatge (o alguna cosa semblant) i no vaig poder acabar-lo.

Sempre he cregut que aquests llibres serveixen per ajudar a fer-se rics... els autors. I poca cosa més.

Salut!