Si esperes un post romàntic, vas llest.Avui he tingut un mal dia. Imagina que has d'anar a sopar. El camí promet. Mira'l bé, sí, és un caminet d'aquí mateix, té misteri, té un toc d'imprevissible, un punt de conya (vas caminant i et vas fotent castanyes amb les canyes), però rius, tot i les entrabancades. Si el camí promet, el lloc deu ser la conya, és la conya!!!
Doncs això, però sense sopar, sense misteri, sense imprevisible i sense riure.
Matí, fatal. Fred, son, temps estrany, fa sol, coi què em poso, obro l'armari, trec roba d'estiu, surto al celobert, poso la rentadora, sembla que fa vent, surto a fora, recoi quin fred, entro a dins, torno a obrir l'armari, trec més roba, em trec l'altra, no l'endreço, el rellotge corre, no trobo sabates de "mig temps" ( de fet no en tinc), surto al carrer com un pallasso, pantalons de mig temps, samarreta de mig temps (psèè) sabates dos parells, unes de recanvi per si de cas i jersei de llana.
Tinc reunió. Jo de primària i tots els altres homes, de ciències i de secundària. Vaig a cent, m'enfilo, ens enganxem, au, sniff sniff, sense kleenex, m'empasso els mocs, els mocs em cauen, recupero a mitges la dignitat ofesa. Cafè. Dentista, una hora llarga de retard, no dino, a cent cap a l'escola altra vegada, semblo una bruixa, entre el vent, els ulls i la gana... Visites constants "d'unmomentetvoliadirnomésque..." L'últim que ha entrat ha rebut el ruixat. He deixat la granota de la classe sense posar-li més aigua. No he fet res de profit en tot el dia.
Les canyes del bonic camí de promeses m'han bufetejat totes, i de totes bandes. Casumlolla. Bona nit i tapa't. Ah, he sentit el presi que deia que el pessimisme sempre ve de la dreta. De la dreta, de davant, del mig, del darrera, de l'esquerra. Sempre em quedarà en Messi.
5 comentaris:
Veig un camí ple de canyes...de bambú. No sé si és angoixant, però com que em dius que ho estàs (d'angoixada), et recordo que sí que et vas apuntar a Històries veïnals. Espero que ara no et desdiguis! Espera al dia 1 d'octubre i veuràs novetats al meu blog.
És un camí de canyes de bambú de l'empordà.... No me n'he desdit ni me'n desdiré, més aviat estic de mala baba amb el món mundial, però ja passarà, merci maco!
Grande Messi, grandeeee!!!!! :-)
Petonets!!!!
Hola Zel,
Hay días, semanas, tiempos que sientes que algo no funciona, como que todos los dioses o las fuerzas o como se llamen estan girando en tu contra.
Pero todo pasa...ya verás...te lo aseguro.
Un besote, me gustó como lo expresaste, no siempre tienes ganas de decir cosas bellas, posiitivas o solidarias.
pobre granota ... salut
Publica un comentari a l'entrada