Difícil, difícil, però més que res pel fet que molts blogs que ara mateix llegeixo tenen un toc de solidari, paraula que pot voler dir molt en contextos determinats, o res, segons qui la fa servir. Aquests blogs que us proposo tenen tots un punt en comú, la sensibilitat cap a les altres persones, el mostrar un punt de delicadesa en el tracte de temes sovint quotidians, que poden passar desapercebuts, però que toquen la fibra sensible. No explicaré res en particular, alguns ja els tinc al lateral, fa temps que els segueixo, d'altres són més nous per mi, però agradables descobertes.
EL VENTANO. En Qaesar, sempre ferm i lúcid, amatent a tot el que no pot callar.
TODOS SOMOS HIJOS DEL VAIVÉN. Una sorpresa molt suggerent.
DOLORS BASSA. La veu d'una dona mestra, sindicalista i política.
ABOGADA EN BCN. Una altra dona, des de l'abogacia defensant els febles.
HIPPIE VIEJO. Ui, llegint la presentació en tindreu prou.
TALES OF IRAK WAR BY LATUFF. Dibuixa escenes i reivindicació des de l'Iraq en guerra.
GOTES D'AIGUA. Senzill i planer, ecologia i lluita compromesa.
NO CAIC, EM TIRO. Una altra sorpresa per llegir sense parar.
Ara, si us plau, demanaria que prou d'aquests compromisos, que cadascú té les seves coses i hi ha molta gent que escriu meravellosament bé, sense que hom li pugui posar una etiqueta, i quan et toca, sents que fa il.lusió, però que alhora genera una mena de compromís que (parlo per mi) no vull que em condicioni.
Una de les coses que anava pensant aquest cap de setmana, és com, amb aquests gestos i escrits així com una mica pujats de to o de clam de vegades, podem estar provocant segons quines situacions que personalment no voldria que generessin conflictes. Jo sóc una persona adulta i moltes de les coses que manifesto les tinc molt arrelades, i si ho dic suaument o endolcit o amb humor, és per no fer més llenya. Les pròpies conviccions, opinions, ens fan radicalitzar en alguns aspectes als quals som més sensibles. Si tens una finestra virtual per donar sortida a tot això, saps que en un o altre moment et llegiran. No vull encendre focs que no puc apagar des de darrera la pantalla, no sé si m'explico. Les meves lluites les he hagut de portar com he pogut al llarg dels anys, però no forçosament he d'empényer a ningú a fer-les seves, tampoc és una presumpció, quedi clar, no crec tenir poder de convocatòria, però ... Jo em faig ressó del que em vaga i el que sento i cadascú que hi digui la seva.
Aquest segell em va arribar des de l'Argentina. O sigui, que els "bloggers" ens llegim i el més curiós de tot és que algun d'ells, que no sap ni un borrall de català, s'esforça per deixar el comentari i seguir llegint. Ben ben igual que aquí, truca segons on i 9 de 10 et responen en castellà. Coi de país.
10 comentaris:
Zel em faig ressó de les teves darreres paraules i penso com tu que és veritat que malgrat sovint amb dificultats, tots i totes tenim les conviccions ben arrelades, el que passa és que de vegades l' expressió, la exteriorització o la manera d'expresar la idea depèn del moment i de l' entorn en que ho fem.Em sembla que la majoria dels blocaires ho som sense pretensió ni ganes d'encendre foc , simplement necesitem que els sentiments, les idees o les pròpies creences flueixin de manera natural.Gràcies pel regal i sobretot gràcies pels bons moments que passo llegint els teus posts.Petons
HOLaaaaaaaaa!!!!!! :)))
Desde Argentina.... se escuchó????
ja! Un abrazo desde el otro lado del Charco y me gusta que no te guste la guerra!
Un abrazo! Y muy feliz otoño, que también es hermoso...porque la belleza está en la actitud con que enfrentamos la vida, no te parece???? :)
ESTIMADA ROSER, UN GUSTO!
HE UTILIZADO UN TRADUCTOR AUTOMÀTICO PARA LEERTE.
TE AGRADEZCO POR PENSAR EN MI PARA EL PREMIO "BLOG SOLIDARIO".
HE COMPRENDIDO TUS PALABRAS.
UNO EXPRESA SU SENTIR, SU VERDAD, EN ALGUNOS CASOS, LA VERDAD HISTÒRICA, ESA QUE NO PODEMOS CAMBIAR E IGNORAR, AUNQUE NO NOS GUSTE.
SIEMPRE DIGO:
"NO A LA GUERRA"
Y
"LA PAZ ES EL ÙNICO CAMINO SIEMPRE"
PAZ Y AMOR PARA TI!
MUCHAS GRACIAS!
ADAL
TAMBIÈN,
MUCHAS GRACIAS POR TUS PALABRAS!
UN ABRAZO
Roser, quina sorpresa. Moltíssimes gràcies per aquest regal que em fas, que és no tant el premi sino haver conegut el teu bloc gràcies al premi perquè l'he estat llegint i realment m'ha agradat i veig que tu si que ets digna mereixedora del guardó. Em veuràs per aquí sovint. Gràcies de nou.
Un post molt macu i molt solidari amb la resta de blogers :-)
Hola Zel, gràcies per passejar-te per casa meva, que com diu la cançó ara ho és també teva. Segur que quan més ens llegim més cosses trobarem que ens uneixen, t'espero sempre que vulguis i jo tornaré aviat per veure't. Petons
Hola Zel.... gracias por ese regalito que humildemente recojo ....pero sobretodo agradezco que pasees por él.. y sientas la sensibilidad... mxas gracias...., pasearé por aquí para inundarme un poco más... sobre todo aquello de lo que plasmas...en tu espacio... no tiene ningíun desperdicio.., esto es lo más interesante del premio..., haberte conocido...
Un saludo...
Que interessant aquesta gent "DEL OTRO LADO DEL CHARCO" com diuen ells.
Aviat ens veurem, i tornarem a treballar plegades.Una abraçada.
Dolors, gràcies per ser-hi sempre, ves al dibuix, botó dret, guarda imatge, vés a pàgina elements, obre una de nou amb imatge i te'l puges de la teva carpeta d'imatges, val?.
Ferípula, holaaaaaaa! Te escuché bién, gracias! Esta experiencia me ha servido para acabar de convencerme qu aquí y allà, más o menos, hay muchas cosas que nos unen, abrazos.
Adal, que nombre, la primera vez en toda la vida... Es que tu espacio metiene el corazón robado, por tierno y por sólido, por lúcido y serio, no sé, transmite verdad. También besos para ti.
Hola Abogada, gràcies per passar i llegir, ja veus, jo també ho faig. Força en el dia a dia, amb el que fas, poc temps et deu quedar, no perdis la sensibilitat tu que pots arribar a camps per a altres tancats. Abraçades!!!
Meritxell, reina, ja saps que sempre et vaig llegint, ets el meu somriure diari, petonàs.
Tia cookies, jolín amb el nom triat, juro que des de fa temps tinc pendent un recull de noms, sou genials, una amb cert romanticisme i quan estic baixa, en tinc prou en passar per casa vostra. No deixem de llegir-nos, també abraçades.
Sandra, recoge recoge, bien tuyo es, vamos a encontrarnos a menudo por ahí, te dejaré "cositas", suerte y abrazos, me queda mucho por recorrer para acabar con todo lo que has escrito!
Esteeeela! Eo, vinga gallineta, ja tardes, apa que el post l'has fet per provocar-me eh? Un petonàs.
Zel, Que bueno venir a tu casa! te admiro por el empeño y grandeza de postear en dos. Además creo en tu palabra de que lo hacés bién..así que ya tenés una visitante q vendrá a aprender.(Jí)
Un abrazote y "crispetes al aire"
Publica un comentari a l'entrada