19 de setembre 2007

justícia? on?


No em pregunteu quin dia va venir le Roi a Girona, perquè no ho sé. El que sí sé és quina bogeria de control, desplegament operatiu i d'altres mandangues acreditades legalment per fer el que els dóna la gana es va muntar. Hi havia uns quants il.lusionats en deixar testimoni del seu desacord amb la cort reial (i les seves despeses, sobretot de quin bon vivant carregat d'hereves, hereus, néts, nétes, gendres, i família tota), estem mantenint entre tots plegats. Per si de cas, com que són llestos per segons què, han orquestrat un simulacre de control, creant una mena d'auditor del què arriba i de com es gasta (ja li regalo el càrrec, no m'imagino diguent a sa majestat "tornim els diners del darrer creuer" o "la Senyora ha comprat massa sostenidors).
El que és més fotut del cas, és que se'ls busca aferrissadament perquè van cometre un delicte sagrat, van atemptar contra els símbols de la mare pàtria (la seva). Ai las, tots els efectius de l'Audiència Nacional van de bòlid intentant identificar fins el darrer dels malvats crema banderes (no corren contra qui ha apallissat un immigrant tancat preventivament, no, això pot esperar) Però es clar, Madrid apreta, busqueu-los tots, que no quede ni uno suelto, i sembla que ja saben d'un i gairebé d'un altre. I la senyora Maria Teresa Fernández de la Vega, molt demòcrata ella, ofereix el seu suport i acord, que cal fer complir la llei, coi, què ens hem pensat els catalans, els vascos i d'altres perifèrics.
L'altra cara. Té nassos. Madrid. Colectivo 1984. Denuncien una constant agressió als joves de Pozuelo de Alarcón, per part d'una colla de neonazis, coneguts i identificats. Un d'ells, ha participat en diverses accions delictives contra grups de manifestants "incorformistes", ha participat també en l'assalt a una parada del PSOE durant unes festes, ha agredit a militants d'aquest col.lectiu repetides vegades amb lesions comprovades. La resposta és nul.la per part de la polícia. "Són baralles de joves, de bandes",diuen.
Hi ha un corrent acceptat, mantingut i propiciat, ajudat a més pel funcionariat més continuïsta i d'altres neolliberals que s'apunten a la defensa de la supremacia dels grups de poder. Esperonen, criden, es manifesten amb llaços al pit de tots colors reclamant la ràpida solució de tot allò que pretesament atempta contra l'ordre establert, (per mi, que encara n'hi ha algun que en un atac de patriotisme crida "Santiago y cierra España) Quan hi ha grups independentistes, contestataris, okupes, de denúncia de situacions socials o ecològiques injustes o delictives contra persones i medi, que fan qualsevol tipus de manifestació, surten al carrer amb l'artilleria pesada. Vénen per nosaltres.
Hi ha un girar el cap i donar llargues amb judicis interminables, sovint sense ni fer acusacions formals, cap a situacions dels més desfavorits, dels diferents, dels que no tenen ni poder ni diners. No posen massa ganes ni interès en la defensa dels greuges per gènere, que reclamen a crits una actuació digna i justa, mostren una total i manifesta ignorància cap a tot allò que surt dels esquemes capitalistes, de manteniment d'un estatus de poder i domini que s'allarga en el temps. Aquest és un dels prejudicis de la pretesa raó d'aquest Estat de Dret. És de dret per qui pensa i actua com ells volen. Els altres, com sempre, cap a casa amb la cua entre cames.
Fa tres dies van empaitar el meu fill petit sense carnet de moto, molt mal fet, ja ho sé. Era dins un poble i va anar a comprar berenar, xuleria d'un nano de gairebé 15 anys, ja ho sé. Però el van aturar, (no era a dalt de la moto), li van cridar "porqué no te paras" ( ell no els havia vist fins que van fer sonar el pirulo) el van fer anar darrere uns contenidors ("hay demasiado público" li van dir), el van fer descalçar, treure els mitjons, la samarreta, el van acollonir amb "que tienes, que llevas", el van grapejar, i 40€ pel carnet, 60€ pel casc, tot i que no era dalt la moto, és igual, és llei, i 150€ "por resistencia a la autoridad". D'això se'n diu acció efectiva. Em recorda allò de "la ley de vagos y maleantes". Ei, que consti que això no li vaig dir, eh? que li vaig fer la reflexió que tocava, que ja se l'havia fet sol abans. Però estic convençuda que tenen un enemic per sempre més.

15 comentaris:

Toy folloso ha dit...

El Carlitos podia continuar fent com el "tio Paco", però hi va renunciar. Va fer que els cuartels no s´esvalotessin. I en el seus viatges oficials, porta l´avió plé de delegacions comercials. No es tan negatiu que hi sigui, em sembla.

Striper ha dit...

Sense comentaris a lo del rei, emquedo amb l'actuacio policial van ser el barrufets? perque son mes xulos que un ocho

Jo Mateixa ha dit...

Aixo dels vagos i maleantes es de l'epoca d'en Franco oi?, ho he sentit explicar molts cops als pares, quina tela aquella gent, la pena es que encara hi hagi gent que voldria que estes en vigor :-(

Petons!!!!

Boira ha dit...

Lo del juanca i família no te nom! És vergonyós, i aquí a aguantar, i a que es fotin la vida padre a costa nostra! Però no entenc, com hi ha gent que no ho veu!
Que fort que em sembla lo del teu fill, resistència a l'autoritat o abús d'autoritat?

Josep Maria Yago ha dit...

qui està cercant "cremabanderes", per odrem, si voleu, de4 l'Audiència Nasional, són els mossos d'esquadra.
Lo del teu fill, lamentablement, és querlcom un tant habitual. Si fa dies que no entres al meu blog dona-hi un cop d'ull i ern veuras més casos.

zel ha dit...

Sí, Josep Ma, ara són el mossos, però segons sembla l'ordre ve d'amunt, com que hi ha tot això dels judicis de les caricatures i demés, sembla una croada. Ja visito sovint el teu blog. Gràcies per passar, també a tu.
Pel "toy...", ja pot ser que porti gent a l'avió, ja, conec un noi que s'aprofita molt agradosament de tenir una concessió de funcionariat de l'estat en loteria, i hi ha convits a dojo per escampar la marca spanisch.
Jo mateixa, això de "vagos y maleantes, sempre ho deia un company de feina, nascut a Sòria, que va viure de petit situacions un pèl histriòniques, jo tampoc ho he viscut. Però la veritat, sembla que ens fotin "al paredón".
Boira, jo crec que és abús d'autoritat, tal i com ho va explicar, i com que jo el conec, sé bastant bé quan me la fot i quan em diu la veritat.

mossèn ha dit...

em mateu amb tant color ... salut

Jo Mateix ha dit...

Entre uns i altres, quants gats deuen haver pentinat? Ho dic per allò de "qui no té feina el gat pentina".

CARMEN ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
zel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
zel ha dit...

Encara m'he oblidat una cosa, Carme, el meu fill encara ve a l'IES Montgrí, però ara no deu "interrompre el normal funcionament de les activitats" En diem així, no?

Eduard ha dit...

La de la Vega i democràcia?

És com l'oli i l'aigua!

SIGUEU HEROIS!
http://gransherois.blogspot.com/

Jaume Pros ha dit...

Hola Roser,

Ja veus que no acostumo a deixar comentaris, tot i que sí que segueixo el teu bloc (tu en el meu sí hi deixes constància, la qual cosa t'agraeixo).

He llegit, primer la teva entrada i, desprès, els comentaris.

Com a pare, t'entenc, i Déu n'hi do quin panorama. Et dessitjo molta sort, de debò.

alguns dels comentaris els trobo indignants. Hi ha coses, com ara fer referències o posar la sospita en un fill, que no es poden fer des de l'anonimat. I encara menys quan parlem d'un xiquet que té o ha tingut problemes. Cal donar la cara.

Per això, i vist des de fora, no sé fins a quin punt era necessari o convenient que donessis, en un bloc, tantes explicacions i que són tan personals i íntimes. No crec que cap interpelació de les que t'han fet ho mereixi. Imagino que t'ha pogut la indignació de sentir-te agredida personalment (o el que és pitjor, cap el teu fill).

Siigui com sigui, molta sort, i endavant les atxes!

zel ha dit...

Merci, Jaume, i sí, m'ha pogut la indignació. I penso que tens raó, així que suprimiré els comentaris i les explicacions sobreres, que són per mi. Però en ser anònim, voldria que la senyora ho llegís, així que esperaré demà.Gràcies. Mai hagués pensat que podria fer amics virtuals, a alguns em sembla ben bé que us conec.

zel ha dit...

Tal com vaig dir ahir, suprimeixo el comentari motiu d'indignació i la meva extensa explicació. El qui desconeguent un cas personal es permet jutjar sense saber i actuar com aquesta senyora, no mereix cap explicació. Si la vol, li donaré personalment, però amb diagnòstics psiquiàtrics i mèdics. Passiu-ho bé, senyora, que tingui sort, al final del camí tothom troba el que s'ha guanyat durant el viatge.