bufonades

No m'hi he matat gaire, he tret les fotos directament del web.

Ara mateix el que m'indigna és que aquests que han santificat o beatificat o com coi es digui, són i representen una ideologia que cal esbandir i foragitar (el traductor es tornarà boig).

Vaja, segur que ells, pobres, poc tenen a dir i tan se'ls deu fotre de ser sants, o beats o màrtirs, que no crec pas que es guanyin més bé les garrofes allà on són, si tenen un títol més alt. Desconec com va tot això de les oposicions a santedat, (hi ha temari? ara que hi penso, hi ha tribunal...), però és inadmissible que s'esmercin diners, molts diners en processos d'aquests tipus. Si hi ha un procés i un protocol de santedat, que també hi ha funcionariat en tot això?

Però on anava és a això de més avall, llegiu:

Beatificación de víctimas de la Guerra Civil. Los escasos familiares que aún viven de los sacerdotes vascos fusilados por las tropas de Franco en 1936 claman contra la desmemoria. Hermanos y sobrinos de dos de estos religiosos lamentan el silencio y la politización de la ceremonia de beatificación de los mártires del llamado bando nacional, mañana domingo, en Roma.

“No estoy en contra de nadie, pero aún no nos han pedido perdón”La familia conserva como reliquia las cuerdas con las que ataron al cura José. En casa de los Sagarna Uriarte no se ha dejado de hablar ni un solo día de la muerte de José, a los 24 años, el 20 de octubre de 1936.

“¿Nosotros somos nadie o qué?”, clama con rabia la matriarca Vicenta. “La sangre no es agua, por eso sentimos mucha impotencia ante la ceremonia del Vaticano. ¿Y los nuestros?"

Unos por nacionalistas, otros por encontrarse en el lugar inadecuado, los 16 sacerdotes vascos asesinados por Franco no fueron las únicas víctimas religiosas del bando rojo. También hubo decenas de exiliados: unos 200 vascos, el navarro Marino Ayerra o el andaluz Gallegos Rocafull, por ejemplo.

La part final d'un document de l'Arzalluz:

.

Nuestro recuerdo y gratitud:
-a los 224 sacerdotes y religiosos que pasaron por las cárceles de Araba, Bizkaia, Guipúzcoa, Nabarra, Alicante, Madrid, Palencia, Sevilla…..-a los que sufrieron destierro durante largos años recorriendo los caminos de 33 provincias españolas-a los que pasearon su nostalgia por 21 países extranjeros…-a los 800 miembros del Clero Vasco que, de una forma u otra sufrieron persecución junto a su pueblo…- a los 114 capellanes de gudaris…
Un recuerdo emocionado a cada uno de ellos. Aunque la Iglesia y sus superiores les hayan condenado a la no existencia permanecen en la memoria de aquel pueblo por el que entregaron su ministerio y su vida.
Xabier Arzalluz

I és que, algunes vegades, l'esperit de la lluita, de la llibertat, de la solidaritat, ha anat més enllà de les creences i de la religió oficial, mirant amb el cor, i quan és així, també se'ls bandeja.

.

.

Parlant de bufonades (no sé si la paraula existeix així, en tot cas és el que més els escau), doncs això, parlant de bufonades, ara resulta que tots aquests se'ns han tornat independentistes, tots tots per la independència del país. Si de cas, quan us els trobeu, pregunteu-los de quin país parlen. El sr Mas (el madelman), no deu recordar pas quan es va vendre l'Estatut, els comptes i els diners, les inversions, els sentiments... i de passada, va vendre el llavors president Maragall.

Coi, com que ara això ven i ven bé, tots independentistes, au, ja poden anar a "Tengo una pregunta para usted". És que no es pot aguantar, avui ve el ZP. Deixant de banda si ha de venir o no, ell, com sempre, crida. S'ha de cridar, si ve, perquè ve, si no hagués vingut, no donava la cara, si ve sol, malament, si hagués vingut amb la ministra, no era dia de feina (ell no hi era, i això el fot) Mira que n'hi ha de borderlines al món, però aquest s'enduu tota la glòria. Guapuuuu, vés a marcar paquet a Mercabarna, apa!
Qui remena l'olla a can CIU? Ara hi ha molts hereus, no trobeu?

.