28 d’octubre 2007

bufonades

No m'hi he matat gaire, he tret les fotos directament del web.
Ara mateix el que m'indigna és que aquests que han santificat o beatificat o com coi es digui, són i representen una ideologia que cal esbandir i foragitar (el traductor es tornarà boig).
Vaja, segur que ells, pobres, poc tenen a dir i tan se'ls deu fotre de ser sants, o beats o màrtirs, que no crec pas que es guanyin més bé les garrofes allà on són, si tenen un títol més alt. Desconec com va tot això de les oposicions a santedat, (hi ha temari? ara que hi penso, hi ha tribunal...), però és inadmissible que s'esmercin diners, molts diners en processos d'aquests tipus. Si hi ha un procés i un protocol de santedat, que també hi ha funcionariat en tot això?
Però on anava és a això de més avall, llegiu:

Beatificación de víctimas de la Guerra Civil. Los escasos familiares que aún viven de los sacerdotes vascos fusilados por las tropas de Franco en 1936 claman contra la desmemoria. Hermanos y sobrinos de dos de estos religiosos lamentan el silencio y la politización de la ceremonia de beatificación de los mártires del llamado bando nacional, mañana domingo, en Roma.
“No estoy en contra de nadie, pero aún no nos han pedido perdón”La familia conserva como reliquia las cuerdas con las que ataron al cura José. En casa de los Sagarna Uriarte no se ha dejado de hablar ni un solo día de la muerte de José, a los 24 años, el 20 de octubre de 1936.
“¿Nosotros somos nadie o qué?”, clama con rabia la matriarca Vicenta. “La sangre no es agua, por eso sentimos mucha impotencia ante la ceremonia del Vaticano. ¿Y los nuestros?"
Unos por nacionalistas, otros por encontrarse en el lugar inadecuado, los 16 sacerdotes vascos asesinados por Franco no fueron las únicas víctimas religiosas del bando rojo. También hubo decenas de exiliados: unos 200 vascos, el navarro Marino Ayerra o el andaluz Gallegos Rocafull, por ejemplo.
La part final d'un document de l'Arzalluz:
.
Nuestro recuerdo y gratitud:
-a los 224 sacerdotes y religiosos que pasaron por las cárceles de Araba, Bizkaia, Guipúzcoa, Nabarra, Alicante, Madrid, Palencia, Sevilla…..-a los que sufrieron destierro durante largos años recorriendo los caminos de 33 provincias españolas-a los que pasearon su nostalgia por 21 países extranjeros…-a los 800 miembros del Clero Vasco que, de una forma u otra sufrieron persecución junto a su pueblo…- a los 114 capellanes de gudaris…
Un recuerdo emocionado a cada uno de ellos. Aunque la Iglesia y sus superiores les hayan condenado a la no existencia permanecen en la memoria de aquel pueblo por el que entregaron su ministerio y su vida.
Xabier Arzalluz
I és que, algunes vegades, l'esperit de la lluita, de la llibertat, de la solidaritat, ha anat més enllà de les creences i de la religió oficial, mirant amb el cor, i quan és així, també se'ls bandeja.
.
.
Parlant de bufonades (no sé si la paraula existeix així, en tot cas és el que més els escau), doncs això, parlant de bufonades, ara resulta que tots aquests se'ns han tornat independentistes, tots tots per la independència del país. Si de cas, quan us els trobeu, pregunteu-los de quin país parlen. El sr Mas (el madelman), no deu recordar pas quan es va vendre l'Estatut, els comptes i els diners, les inversions, els sentiments... i de passada, va vendre el llavors president Maragall.
Coi, com que ara això ven i ven bé, tots independentistes, au, ja poden anar a "Tengo una pregunta para usted". És que no es pot aguantar, avui ve el ZP. Deixant de banda si ha de venir o no, ell, com sempre, crida. S'ha de cridar, si ve, perquè ve, si no hagués vingut, no donava la cara, si ve sol, malament, si hagués vingut amb la ministra, no era dia de feina (ell no hi era, i això el fot) Mira que n'hi ha de borderlines al món, però aquest s'enduu tota la glòria. Guapuuuu, vés a marcar paquet a Mercabarna, apa!
Qui remena l'olla a can CIU? Ara hi ha molts hereus, no trobeu?
.

12 comentaris:

Striper ha dit...

He trobat vergonyos que el Govern estigues representat i a sobre per el ministre Moratinos tot plegat es una pallasada.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

avui parlem de bufonades semblants :-)

Jordi Casanovas ha dit...

Què hi fotia una representació del govern? Cal que retirin la subvenció a l'esglèsia catòlica, o no estem en un pais laic?

boris ha dit...

les mates de la dictadura que ademas eren religiosos a Chile se'ls ha donat molt silenci, entre ells un catalan Joan Alsina, però som molts els quals els mantenim en la memòria
abraçades

Henry The VIII ha dit...

Benvolguda Zel,

Sembla que el traçat de l'AVE per Barna té més forats que un formatge de gruyere.

Ben atentament,

Henry The VIII

Nerim ha dit...

Pero ellos son siempre las victimas de todo, las demás victimas, como mi abuelo por ejemplo, esos son vascos, no son considerados victimas de nadie ni de nada.Asi es la historia real y así se la contamos.
EStoy de acuerdo con la pregunta de jordi casanovas, que hacía una representación del gobierno allí? yo es que me pasa aquello de:cuanto más leo más tonta me quedo.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Si només fossin bufonades rai! La llàstima de tot això és que n'hi haurà de bona fe que s'ho empassaran. Em sembla, però, que a partir de la gran bufonada del 28 d'octubre toca tractar l'església pel que vol ser, com un gran partit polític més.

rosa ha dit...

tot plegat demostra a quin país vivim,qui el regenta i qui el mana i qui té el poder,i pregunto perquè l'església sempre hi està al darrera i només penca quan hi han diners o mitjans per engrossir-la...on és l'església quan realment passen barbaritats?perqué llavors s'amaga..o potser resant o soluciona tot...m'indigno,m'esvero i ja n'estic farta.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

He estudiat amb una escola religiosa i catalana. Els màrtirs dels que em parlaven durant la guerra civil no eren els religiosos que han beatificat recentment.

Hi havia religiosos que, tot i acceptar una església dretana, es posaven de part dels treballadors, o en aquelles èpoques on la ignorància era la norma, treballador="rojo".

Ens parlaven d'un màrtir que es va fer passar per un Republicà per tal d'evitar que l'afusellessin perquè tenia una família que mantindre.

Ha beatificat només els religiosos que van ser maltractats pel bàndol republicà, pel que fos, però essent religiosos. No m'hi oposo a que siguin reconeguts com a màrtirs, ja que van haver de patir turment per les seves idees i conviccions personals i en això sí que no em puc oposar del tot ja que això forma part de la seva llibertat religiosa. Però tot i així penso que tenim un Papa una mica massa dretà, de l'opus dei... El paper de l'Estat, no sé però ni que tinguem les nostres conviccions personals, les relacions amb l'Església ja fa temps que s'han separat, però encara continua, mentre no s'imposi la islàmica si ens descuidem, essent la majoritàra al nostre país i amb el sentiment de moltes famílies d'aquí. Independentment del que pensin personalment les persones. L'Estat és laic, però 1. s'han de respectar totes les creences religioses i 2. ni que l'estat sigui aconfessional (que no és el mateix que laïcista) l'Església encara continua formant part del nostre substrat sòcio-cultural, i la religió catòlica continua essent la majoritària, ni que avui per avui és una opció voluntària, i la llibertat religiosa de la persona és la que ha de persona.

Jo estava més content amb Joan Pau II, amb el Concili Vaticà, amb l'època en què l'Església estava amb els treballadors, amb la reivindicació dels drets socials davant de l'"aligot", etc, etc. No sé si el cardenal Ratzinger serà mai capaç d'escriure encícliques capaces d'advocar pels drets socials, posar-se a defensar els pobres, i per la ampliar els drets socials i individuals en contes de tornar a l'Edat Mitjana.

No crec que el govern socialista incompleixi si està al Vaticà, ja que només va per raons diplomàtiques. El mateix govern socialista ha permès el matrimoni homosexual, la qual cosa és un pecat capital per l'Església. Espanya ha signat acords amb la Santa Seu, i no per aquestes reformes legislatives està disposada a deixar refredar les seves idees.

DOLORS ha dit...

Ostres,Zel com sempre el dit a la llaga, avui jo volia fer el post parlant d'aquesta "beatificació" i el contrast amb els religiosos bascos(un diari de diumenge passat en portava tot un reportatge),però després de llegir el teu penso que dius tot el que en podria dir jo, així que subscric el teu post(i m'estalvio d'escriure res,avui que estic cansada ).El tema de CiU també té mèrit!jejejeje

Ainalma ha dit...

Tot siga per no perdre protagonisme ...

Waiting for Godot ha dit...

El mundo no deja de sorprenderte nunca. Besos.