eternament joves

Si hem de fer cas de la Mafalda, (ja heu notat que és la meva prefe, no?), serem eternament joves. Nosaltres encara creiem que es pot canviar el món. Encara que ens quedin quatre pèls, quatre dents, poca veu, i anem mig coixos, l'esperit ha de permanèixer, tard o d'hora, el món ha de fer un tomb. És que ja estem tan tombats a l'altra banda, que en acabar la tombarella, quedarem, diem-ne bé. És a dir, que, com que tot és cíclic, ara tocarà una revifalla. Ho flairo en la remor del jovent, que torna a esmolar l'eina, encara que sigui per coses a les que jo no m'apuntaria, vull dir, tanta moguda per quatre fotos? Però es nota certa inquietud, tornem a veure manis... i no són les del PP!!! Que no decreixi la força ni el neguit per trobar quelcom que ens faci moure.