11 d’octubre 2007

eternament joves

Si hem de fer cas de la Mafalda, (ja heu notat que és la meva prefe, no?), serem eternament joves. Nosaltres encara creiem que es pot canviar el món. Encara que ens quedin quatre pèls, quatre dents, poca veu, i anem mig coixos, l'esperit ha de permanèixer, tard o d'hora, el món ha de fer un tomb. És que ja estem tan tombats a l'altra banda, que en acabar la tombarella, quedarem, diem-ne bé. És a dir, que, com que tot és cíclic, ara tocarà una revifalla. Ho flairo en la remor del jovent, que torna a esmolar l'eina, encara que sigui per coses a les que jo no m'apuntaria, vull dir, tanta moguda per quatre fotos? Però es nota certa inquietud, tornem a veure manis... i no són les del PP!!! Que no decreixi la força ni el neguit per trobar quelcom que ens faci moure.

9 comentaris:

Unknown ha dit...

SI, TOTALMENTE DE ACUERDO!!!
SE PUEDE CAMBIAR, ALGÙN DÌA LO VEREMOS, COMO SOY VIEJO, SERÀ PARA LOS QUE VIENEN. MIENTRAS TANTO MIS SUEÑOS DE JUVENTUD SIGUEN INTACTOS!!!


PAZ Y AMOR ROSER


ADAL

Anònim ha dit...

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

Gracias, Roser, por tu presioso Blog: golpe a golpe, verso a verso

epi

tia cookie's ha dit...

Qué GRAN MAFALDA!! i jo crec que malgrat que moltes vegades només veiem la grissor d'alguna part del jovent, que és el que ens volen ensenyar, la bloggsfera és un lloc on jo he vist una gent jove o no implicada i buscant complicitats.
Jo crec que la gent mica en mica tornarà a lluitar i tornarà a vèncer...l'únic que hem d'afinar una mica l'objectiu!

mossèn ha dit...

joves d'esperit !!! ... evidentment !!! ... salut

Jobove - Reus ha dit...

fà un temps vaig arribar a pensar que la joventut d'avui era com l'aigua inodora, incolora e insipida, però les manifestacions en contra la guerra de l'Irak en van fer canviar d'opinió i ara és clar una vegada destapat el pot de les esencies, és manifesten per totes les coses, deixa que es manifestin, mentres ho fan son vius

petonets

mafalda ha dit...

La Mafalda sempre ha estat la meva icona de pensament, crec haver-t'ho comentat en persona alguna vegada.
Pel què fa a la tira còmica, jo fa temps que tinc fronts oberts i intento seguir endavant tot i que hi hagi dies en què t'entren ganes de tirar la tovallola.

Buensancho ha dit...

Venga Roser, ayúdame a ver si aprendo: M'apunto amb Mafalda (aunque a veces)¿? acabe sentint com Olafo, si seguim (empujando) ¿? "per als costats" seguirem girant, (creo)¿? que es preferible (abrazarnos)¿? tots al centre.

¿Cómo voy?, jajajaja

Un abrazo.

zel ha dit...

Jolin, Buensancho, listillo has salido, yo no sé si ...bueno, de hecho las lenguas tienen raíces comunes!!!
aunque a veces: encara que de vegades
empujando:empenyent
empujamos:empenyem
abrazarnos: abraçar-nos
pels costats, per totes bandes, de tots cantons...
Te doy un "progressa adequadament", que és la nota que se da los alumnos cuando rinden según sus posibilidades y contando con su esfuerzo. Bravo, abrazos también para ti!

Buensancho ha dit...

Pues entonces corregido: M'apunto amb Mafalda encara que de vegades acabe sentint com Olafo, si seguim empenyent pels costats seguirem girant, es preferible abraçar-nos tots al centre.

Gracias, gracias, jajaja