19 d’octubre 2007

inspirada per la garrofa

He passat per ca la garrofa de Mont-Roig, i m'ha servit per escriure quatre coses sobre un tema de qui tothom parla quan arriba setembre, i sobre el que ningú gairebé fa res (o poquet) al llarg de l'any. Sabeu de què va, oi? Síííí...els llibres de text, i tant que ho heu endevinat.
Es pot trobar una mica de tot sobre el tema,
-Qui creu que els ajuntaments (llegiu tots, tothom paga impostos) han de pagar els llibres.
-Qui pensa que senzillament els ha d'assumir l'estat igual com s'assumeix el cost d'una plaça escolar, en la qual s'han d'incloure els materials, aquest i d'altres (llegiu altre cop tots).
-Qui pensa que són material reutilizable.
-Qui pica de peus i paga ni que sigui amb un cabreig de por.
-Qui ni pica ni s'enfada i ho assumeix com un mal menor(una inversió bla bla bla...)
-Qui paga, bo i pensant com moure's per procurar que hi hagi estalvi.
I suposo que moltes variants barrejades amb una mica de tot el que és més amunt.
Hi ha unes quantes consideracions a fer, jo faré les que crec que s'han de tenir en compte a la llum de la meva pròpia experiència en el món educatiu, i en el de rascar-me la butxaca, com a mare de dos nois.
La primera que veig molt clara, és com és possible que nens i nenes d'entre 4/5 i 8/9 anys hagin de tenir un llistat de llibres amb nom de matèria separada (fa temps que l'ensenyament ha de ser interdisciplinar, globalitzat...), amb la gosadia afegida de qui fa comprar llibres de plàstica, d'educació física, de música. Tot s'ha d'experimentar, s'ha de fer i s'ha de viure, més en aquestes edats i àmbits...llibre de plàstica??? És una pura aberració. Factures d'entre 200 i 300€, comptant que hi haurà material de propina. Anem fent càlculs per les editorials: cent criatures ... mil criatures... deu mil criatures...
La segona, els materials i les editorials. Llibres de paper supersatinat, fotos i tintades supercares, tapes amb espiralls de colors i plàstic, i en un 90% uns continguts i tipus de tasques ben iguals des de fa com a mínim 20 anys. Síííí, admeto que fan canvis de foto, del nombre de pomes i peres que es menja en Pere, dels quilòmetres que ha de fer el cotxe del pare (ara és de la mare), però el fons, el fons i els continguts gairebé calcats. I no parlem dels tipus de tasca a fer, sempre la majoria rutines, rutines, copiar exercicis, buscar paraules que falten, posar articles... Coi, la llengua s'aprèn parlant, comunicant, escribint, llegint i amb l'ordinador, el mòbil i el que toqui. O és que els nostres fills tornaran a viure als anys setanta?
I em podeu dir, és que els continguts sempre són els mateixos, més o menys. Doncs sí, però no. No pel procediment, no per l'òptica de fer i treballar, no per l'enfoc que es dóna a determinats aspectes de l'entorn. I un NO ben gros pels canvis hiperàpids de la tècnica i els descobriments.
I per postres, canvis d'edició, que tots sabem els qui mirem i triem o ens engalten de mostra llibres de text, que fan amb un "retalla i enganxa". Tots els qui remeneu un blog, sabeu com pot arribar a ser de fàcil elaborar un document amb cara i ulls, bonic i ben presentat. Ens foten els quartos, ens fan creure que darrera tenen un gran equip de professionals, i et trobes que "l'antiga edició del 99", és igual a la del 2007, canviant exercicis de número, alguna foto, i pessetes per €, i encara a algun se li escapa el nyap.
No seria més fàcil invertir en un material de fons per l'aula, recollir llibres de text diferents per poder buscar i contrastar informacions, fer ús de les biblioteques públiques i escolars, comprar llibres de divulgació científica, de ficció, literatura infantil i juvenil, alguna bona enciclòpèdia temàtica, revistes, diaris, material audiovisual, i acostumar els nens de ben petits a ser més autònoms? A fer-se preguntes i buscar-se les respostes amb el guiatge del mestre? A treballar i aprendre cooperativament? A ser també ells una mica mestres ajudant als qui els costa alguna cosa que ells ja saben? No us imagineu com de ràpid aprenen allò que els explica un amic o company (sí, també les paraulotes...)
Cal buscar tots els recursos possibles i com menys individuals millor. Un quadern pot ser per un, un dossier pot ser d'un grup, (hi ha fotopiadores per tenir-ne exemplars de sobra) un llibre pot ser d'una classe o d'una escola. El saber i aprendre és un fet compartit, i utilitzable, no quelcom que entra al cap i després "vomites" en una prova. La música es toca, es canta i es viu. L'educació física es "mou". Clar que hi ha conceptes teòrics, però no cal portar 25 quilos de saber a la maleta, que amb un clic tens fins el diccionari actualitzat al gencat. Si els infants/joves aprenen i poden fer servir i aplicar a la seva vida el que aprenen a l'escola, els interessa força més.
Ens ho mirem al revés. No és el món que ha d'entrar a l'escola, és l'escola que ha d'entrar al món. Si no és d'aquesta manera, acabarem molt malament. L'escola es pot posar al dia, si els adults que hi treballem estem al dia, ara mateix, jo tampoc podria estar asseguda, escoltant, callant i escrivint sis hores cada dia, amb un descans matinal de 20 minuts. I encara feina a casa, qui s'emporta la paret de totxanes a casa? El moble per acabar a casa? La caixa del super a casa? El malalt a casa? Au va, toquem de peus a terra, el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per ningú, que em deia la iaia.
LLUITA CONTRA LA POBRESA
Campanya pobresa zero, aquests dies a Galícia. moltes famílies viurien molt temps amb el que malmenem, ja sense parlar dels nostres luxes, com el que comentàvem abans. El video és de l'any 2006.
M'he obligat a mirar-lo un cop al dia.
Pocs quilometres avall, a Lisboa, gasten els nostres diners en viatges, hotels, desplaçaments, àpats protocolaris, ordinadors (un per cap, i després a la revenda), divertimentos varis, una colla de grans figures de la política europea per parlar de la nova constitució. Coi, aquesta gent no saben què vol dir PRIORITATS?

4 comentaris:

mafalda ha dit...

Quanta raó tens, Roser! Mentre cada cop s'avança més en teoria i tècniques d'educació, en temes de llibres de text, de consulta, etc., encara s'està a anys llum. Segurament és, com sempre, per motius econòmics. Massa diners perduts, potser?
En fi, en seguirem parlant!

mafalda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mafalda ha dit...

Segon comentari de la jornada: t'has fixat que el cicle on hi ha més tendència a no usar/abusar dels llibres de text és a Cicle Inicial (on treballem les dues)? Què passa després, als altres cicles, que tot el professorat vol que els alumnes tinguin llibre de text? Ens ho hauríem de replantejar, però hi ha massa personal espatarrat a la poltrona i que no es mourà del què ha fet "tota la vida".

Ah! I sí que vaig aprovar les opos. Estic contentíssima!

Jo Mateix ha dit...

Tot i que penso que tens molta raó, també penso que no es bo sacralitzar mai extrems. Les complementarietats i suplementarietats acostumen a ser gairebé sempre bones. Avui he fet dissabte, amb les meves filles. I quina il·lusió quan entre tots hem trobat llibres de text de primària, ben personalitzats per firmes,lletres i de dibuixos, de la meba època i de les seves èpoques. No cal dir que són bons (omals) records, però records tangibles,al cap i a la fi.