Resseguint camins
tornes amb les mans buides
el cor sadollat,
que no et cal res per ser feliç.
Si mors, que no serà ara,
hauran d'esbrinar d'on vénen les ferides
que el teu somriure amaga.
Vens del país del déus
que res no necessiten, ja n'has après. Ets lliure.
12 comentaris:
Preciós...
Però a més a més punyent...
(i després veniu a casa i em dieu poeta a mi... país!)
Petonet dolç :¬)**
Barbollaire, això de les lletres, surt quan surt, però és que tu, és cada dia, gairebé, la inspiració no et cal, et surt, gràcies per passar!
M'agrada! Tornarem al país dels Déus sense haver trepitjat la nostra nació alliberada??
la llibertat s'assoleix caminant, aprenent, les marques et mostren el que has viscut
salutacions
sí, lliure de qualsevol mena de lligam !!! ... vinga, doncs ... pantalons fora !!! ... gallumbos fora !!! ... que bé s'hi està ... emmm ummm ... fa rasca, oi ??? ... salut
m'has endinsat dins un camí flonjo, tou,meravellós.....
he aprés que caminar no fa mal...
reconec que la foto m'ha pogut! un intent d'amagar un text tant bonic?
inspirador...un escrit preciós i ple de...libertad
Collons amb la tardor!!! ens fa recuperar el nostre diccionari de dolors oi?
una abraçada lliure! :)
Roser, visito tu blog y no entiendo mucho :) pero igual algo capto del catalan... un besote....
Gràcies a tots, barbollaire, tu ets el poeta.
Tondo, ja ho saps, em vas encomanar el cuquet, sempre fidel, jo.
Boris, no nem bé, però caminem fins que els peus ens sagnin...o el cor.
Mossén, anava seriosament, esrtic un pèl xof
Rosa, me n'alegro, di t'he ajudat, pobre de mi...
Clint i Caro, gràcies pel gust de sentir.me compresa.
Cookie's, estem tardorals, definitivament.
Nimué, sempre fa goig una abraçada.
Abusus, tienes un traductor arriba, gracias por pasar!
Publica un comentari a l'entrada