Aquesta és la mateixa cara que faig jo ara mateix. Tard o ... més tard (quan, senyor, quan?) guanyarem. No passaran. No els deixarem passar. No se'n sortiran. No, diguem no, sempre no.... nosaltres no som d'eixe món!
No passareu! i si passeu, serà damunt d’un clap de cendres; les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l’heu de prendre. Mes no serà! per més que feu, no passareu!
No passareu!, i si passeu, quan tots haurem deixat de viure, sabré de sobres a quin preu s’abat un poble digne i lliure. Mes no serà! Per més que feu, no passareu!
No passareu!, i si passeu, decidirà més tard la història, entre el saió que clava en creu i el just que hi mor, de qui és la glòria. Mes no serà! Per més que feu, no passareu!
A sang i foc avançareu de fortalesa en fortalesa, però, què hi fa!, si queda en peu quelcom més fort: nostra fermesa! Per’xo cantem: Per més que feu, no passareu!
Hola gracias por tu comentario. He descubierto un botón mágico que traduce todo. No soy nada nacionalista, es más odio todo los nacionalismos, el español incluido.
Me encanta el idioma y la cultura catalana y, también, la solidaridad y progresismo que se ve que desprende tu blog (hasta me citas a mi admirada Rosa Luxemburgo).
Un, dos, tres quatre, si m’atrapes vint-i-quatre. Bé, doncs, felicitats, que vint-i-sis anys es poden tenir quatre vegades ben bones. Per tu aquest dos petits regals:
L'ARBRE DEL'ESPERANÇA Carner/Sesé/Túrnez
En un prat, gemat arreu, l'arbre hi ha de l'Esperança; amb la mà ningú no l'heu; ell no mai es desatansa. De ses fulles a la veu, par que el món es torni dansa; té les ires sota peu i és tot dret com una llança. Sols de veure'l un matí, us sabríeu deixondir, ulls caiguts, races esclaves. Canta l'arbre verdejant i les branques pugen tant que a mig aire ja són blaves.
Aquesta és la mateixa cara que faig jo ara mateix.
6 comentaris:
clar, perquè al final guanyen el bons. I el final sempre arriba. I allí estarem ;)
No passareu!
Letra: Apel·les Mestres
No passareu! i si passeu,
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà! per més que feu,
no passareu!
No passareu!, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabré de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu!, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa!, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per’xo cantem: Per més que feu,
no passareu!
http://www.lafactoriaweb.com/articulos/camps7.htm
Hola!!!te dejé por allñi una felicitación en tu día! un beso y viva el Che!
Hola gracias por tu comentario. He descubierto un botón mágico que traduce todo. No soy nada nacionalista, es más odio todo los nacionalismos, el español incluido.
Me encanta el idioma y la cultura catalana y, también, la solidaridad y progresismo que se ve que desprende tu blog (hasta me citas a mi admirada Rosa Luxemburgo).
Salud!
Un, dos, tres quatre, si m’atrapes vint-i-quatre. Bé, doncs, felicitats, que vint-i-sis anys es poden tenir quatre vegades ben bones. Per tu aquest dos petits regals:
L'ARBRE DEL'ESPERANÇA
Carner/Sesé/Túrnez
En un prat, gemat arreu,
l'arbre hi ha de l'Esperança;
amb la mà ningú no l'heu;
ell no mai es desatansa.
De ses fulles a la veu,
par que el món es torni dansa;
té les ires sota peu
i és tot dret com una llança.
Sols de veure'l un matí,
us sabríeu deixondir,
ulls caiguts, races esclaves.
Canta l'arbre verdejant
i les branques pugen tant
que a mig aire ja són blaves.
http://www.turnezisese.com/mp3/aravindra.htm
Ahora sí?????
Feliz Cumpleaños, Zel!
Me encanta Mafalda. Un ícono de la historieta argentina, y a pesar de los años, sumamente actual.
Que pases un bello día!
Besos!
Publica un comentari a l'entrada