recordant Companys

Jo sé una mica com tothom el que s'ha escrit sobre el president Companys. La seva manera de fer política a Catalunya en aquells moments, debia ser prou difícil, i és un personatge que ens queda enmig d'ideologies. El fet de morir com ho va fer, és el que ens l'acosta.

Com vaig sentir dir ahir al sr. Cirera (vaja quina cirereta per arrodonir el pastís del PP), ells creuen que amb la Constitució va quedar tot esborrat, net i endreçat, i deia tot ufanós que a partir d'aleshores començava una nova etapa. I un bè. Que preguntin a tots aquells que encara no saben on són enterrats els pares (poquets en queden), avis, parents. Els que tenen un passat marcat per idees tan legítimes com les nostres, els que venint d'una república legalment guanyada van esser aixafats per un cop d'estat.

El gran mal d'aquest país ha sigut la transició. Amb l'excusa de la democràcia (que no ens la vam guanyar, ens la va deixar el generalísimo d'herència en forma de corona), molta gent es va haver d'empassar els greuges per por de... sempre la por (què volen aquesta gent, que truca de matinada...)

Hem viscut sota l'amenaça de la por a perdre les mitges tintes de llibertat descolorida que ens han donat a engrunes. Són 30 anys de menyspreu a mig país i part de l'altre, ofegant idees polítiques i sentiments de ràbia, fa molta ràbia viure assenyalat com a "dimoni roig", (recordem els rojos y masones que amenazan la madre patria), ha de fer molta ràbia créixer enmig de nens com tu i que t'assenyalin amb el dit. Com que aquesta democràcia no ve d'una victòria, anem vivint de la caritat de Madrid. La mare que els va...

Per això, ara mateix, només vull dir en memòria de Companys,

Tornarem a lluitar

(Ja ens anem despertant, ja...)

Tornarem a sofrir

(N'hi ha que no han deixat de sofrir encara)

Tornarem a véncer

(Això ja és més complicat, hem vençut alguna vegada?)

I sabem que tenim raó, però, tenim la força?