20 d’octubre 2007

una il.lusió

I algú em dirà, i què, i què..., quants alumnes ja en tenen, o bé, i què, i què, ni que això fos la lluna i la trepitgeu per primera vegada.
Però ens fa molta il.lusió.
Estem molt contentes.
I els nostres nens i nenes també.
Ja tenen el seu espai. I comencen a comentar amb els pares.
ELS CAVALLS I ELS TALPS TENEN BLOC
(us ho he dit? que són els nostres petits de la classe? els de cicle inicial? no? doncs sí...) Per això estem contentes. Perquè podem demostrar i demostrarem (paraula de mestra) que serem prou agosarades per tirar endavant. Per seguir preparant el nostre material de totes les maneres possibles, i aquesta n'és una. Perquè creiem que l'escola ha d'entrar al món, ha de sortir de les quatre parets. I el nostre món és així.
També tenim molts llibres, però pocs, molt pocs de text (unes mates, que dius, mira, no fa mal, un per llegir, que va bé...)

1 comentari:

Anònim ha dit...

No puedo opinar hermosa, pues no conozco al señor que mencionas.
Te abrazo...