Estimats Reis de l'Orient:
Els meus amics de l'escola em diuen que ha sortit una joguina nova al mercat que és...
Ei, no, he dit, reis de l'Orient, del llunyà, d'allà més enllà d'on hi ha petroli i tot això que surt a les notícies, amb aquell que és amic d'un teu amic, i que diu la mama que no valeu ni un euro tots plegats, que ja podeu marxar, que només feu que emprenyar i viure a la salut dels altres, no t'escric pas a tu, jo...
.
.
.
.
Tornem-hi, va, estimats reis Melcior, Gaspar i Baltasar, vull que aquest any, com que m'he portat força bé, només he fet enfadar a la mama una mica per això d'arreglar les meves coses i contestar malament, però és que ella sempre mana i no està mai contenta, i em fa fer els deures abans d'anar a jugar, i al papa no l'he fet enfadar gens perquè no el veig gaire, i quan el veig em porta a futbol, i ens ho passem molt bé amb el papa, que em diu que la mama té manies, que són coses de dones, i ja ho sé, perquè les nenes són totes unes bledes i unes caguetes, que no saben jugar a futbol ni a lluites ni res, i només es miren al mirall, i la roba i sempre fan tonteries d'estimar i novios, i...
. .
...i com que ja tinc l'últim joc de la Play, i ja em van regalar una moto pel meu aniversari, perquè de gran vull ser corredor de motos, jo, doncs he vist al diari que hi ha una pistola molt xula, que no mata ni res, només enrampa, i fa llum, i els que juguen a lluites amb tu es queden tontos i cauen a terra, però no mata, eh? que la mama em diu que això de lluitar no es fa, que les coses es parlen sense cridar, però jo li dic que tothom crida i es baralla i que si tingués una cosa com aquesta, doncs no passa res, perquè així guanyes sempre i no mates ningú, tampoc, i ho porten els polícies, així que ja es deu poder tenir, no mama? Però la mama em diu que no, i per això us la demano a vosaltres, i després em porteu tot el que vulgueu més, i gràcies, ah, i penseu en els nens que no tenen cases i això i els porteu menjar i pau per tots, i fins l'any que ve. Muaks
.
Ah, i si pot ser que no en porteu cap a l'Oriol ni a l'Aleix, que llavors estaríem empatats i no guanyaria quasibé mai, i a ells els en porteu una sense llum, ni res, sisplau, adéu i gràcies, reis.
12 comentaris:
jiji, que dolentaaaaaaa¡¡¡
i no voldries millor un trivial?? aixi potser acabaries mes inteligenta que aquestos dos.
salutacions
Caram Zel, ets de les que disparen amb bala.
Molt bo el post.
Bona tarda!
Escolta, i per què no es fa com abans i es juga més a metges i a infermeres? Una bona manera d'aprendre a tenir cura de la gent.
PD.Tens raó, ja se sap: a río revuelto ganacia para pescadores, i, és cert, hi ha grans grups disposats a aprofitar l'ocasió del canvi energètic per retornar-nos a vendre l'energia nuclear com la millor opció. I per rebutjar aquesta opció també ens cal estar preparats.
Hola Roser, la carta la veritat està divertida, però el problema de la violència en els nens és seriós i ha de preocupar-nos a tots. Un petó,
V.
Es curios que quant el comportament amb els nens cada vegada es menys violent em refereixo a allo de la bofetada, que ells ho siguin mes. per pensar no..
jo crec que els reis (d'Orient) no te la portaran pas. L'hauries de demanar al Pare Noel.
tens raó, tot va conectat o en piles....vull nines que no caguin, ni plorin, ni parlin....
i molta pau i tranquilitat i amor...
Zel no saps com t'admiro.Blocaires sisplau pensem amb aquest post.
Sí, sí, millor jugar a papes i a mames i a metges, més huà com a mínim.
Genial el post. M'encanta
No cal saber anglès. Torna a mirar els comentaris del post d'avui.
Tens raó, les mames tenim moltes manies i estem sempre pendents de tot allò que fan els nens i nenes, fem servir masses vegades el monosíl.lab "no", que tot i que només són dues lletres, diuen els psicòlegs, que, una mica de culpa en tenen en això de no tenir prou autocontrol quan els nens i nenes creixen... en fí, com a mama, continuaré dient "no" a les meves filles davant realitats com aquestes. Un petonàs
he llegit i m´he sentit a l´aula de primer de primària , corria l´any 95.No he tornat a tenir alumnes tan petits però ...ho recordo.
Publica un comentari a l'entrada