.
dues cares del mateix tall
la vida és com un ganivet moltes vegades
hi ha qui cau volent
i qui sense voler cau
plorar i riure...
les llàgrimes em diuen
riu, riu, riu fins al plor
la propera serà més dura
i si guardes el dol per més tard?
.
Per riure una estona, que ja ens convé
.
.
Si l'esport fos així...
.
.
O així...
.
.
Poc que patiríem pel Barça!
8 comentaris:
És el títol de la cançó.
El tall de Jerry Lewis és genial. Per un moment semblava que estava veient un clon de Jim Carrey 50 anys enrere. Evidentment, el clon és el Carrey.
M'han agradat els vídeos! I els versos del principi!
Ondia! Saps? El meu fill toca aquesta peça, aquest any, amb la banda del Conservatori: la Maquina d'escriure d'Anderson...
I ell fa la part de la màquina
Del Barça... escolta... que els donin un pic i una pala o els facin pujar a un bastida al pic de l'hivern a les 7 del matí...
Ja està bé de pagar aquestes milionades infectes a una colla de mercenaris que sols saben sentir els colors... del diner...
Apa! com m'he esverat!
Petonet!
m'encanten el vídeos antics....i el barça que els i paguin el sou mínin de qualsevol treballor i ja veuriem...
Molts bons els videos. M'encanta el gran Jerry Lewis!
Bons videos clasics m'han agradat,
humor ... un estat ... independent ??? ... salut
Publica un comentari a l'entrada