22 de novembre 2007

humor

.
dues cares del mateix tall
la vida és com un ganivet moltes vegades
hi ha qui cau volent
i qui sense voler cau
plorar i riure...
les llàgrimes em diuen
riu, riu, riu fins al plor
la propera serà més dura
i si guardes el dol per més tard?
.
Per riure una estona, que ja ens convé
.
.
Si l'esport fos així...
.
.
O així...
.
.
Poc que patiríem pel Barça!

8 comentaris:

trapezista ha dit...

És el títol de la cançó.

Jaume Pros ha dit...

El tall de Jerry Lewis és genial. Per un moment semblava que estava veient un clon de Jim Carrey 50 anys enrere. Evidentment, el clon és el Carrey.

una lingüista elitista ha dit...

M'han agradat els vídeos! I els versos del principi!

barbollaire ha dit...

Ondia! Saps? El meu fill toca aquesta peça, aquest any, amb la banda del Conservatori: la Maquina d'escriure d'Anderson...
I ell fa la part de la màquina

Del Barça... escolta... que els donin un pic i una pala o els facin pujar a un bastida al pic de l'hivern a les 7 del matí...
Ja està bé de pagar aquestes milionades infectes a una colla de mercenaris que sols saben sentir els colors... del diner...

Apa! com m'he esverat!
Petonet!

rosa ha dit...

m'encanten el vídeos antics....i el barça que els i paguin el sou mínin de qualsevol treballor i ja veuriem...

Oscar Ramírez ha dit...

Molts bons els videos. M'encanta el gran Jerry Lewis!

Striper ha dit...

Bons videos clasics m'han agradat,

mossèn ha dit...

humor ... un estat ... independent ??? ... salut