de l'esclavatge i altres contes

No em fa res reconéixer que m'he convertit en una mena d'esclava d'aquest espai.
M'he posat a rumiar, que ja sabeu que ho faig i massa i tinc una teoria (ja vaig dir que l'expressió és robada).
La teoria diu així:
La genètica marca.
No és nova, no cal que ens esverem.

El meu bagatge genètic ve marcat pel fet de ser dona. En tot allò sociocultural que s'inscriu en els nostres registres ancestrals, sóc dona.
I com a dona que sóc, presento la segona teoria:
Les dones patim genèticament de baixa autoestima.
Bé, tampoc ara ens esverarem. No és res negatiu per se, però ens porta a esperar reconeixement, com un xaiet agrait.
Individualment, les dones podem o no tenir aquest neguit. Individualment hi ha moltes dones que passen la mà per la cara a qualsevol home que se'ls posi al davant. Individualment penquem molt més, patim molt més sense queixar-nos, i som capaces de fer set coses alhora amb més o menys èxit.
Col.lectivament, però, les dones portem tota una memòria històrica (estic al dia) ben registrada a la dotació genètica (encara que els Nobel no ho sàpiguen llegir) de menyspreu, infravaloració, sotmetiment i càrregues mil que ens han posat i ens hem fet nostres.
Ens les hem fet tant i tant nostres, que acabem sentint-nos culpables pel que hem deixat de fer, i obviem sense lloar-nos allò genial que fem cada dia.
Encara moltes vegades ens justifiquem i demanem disculpes per un oblit (el pa?), una demanda no resposta (la samarreta negra?), una hora d'arribar a casa (el trànsit?). Encara resulta que si no troben la roba és perquè tu, dona, no l'has endreçat al seu lloc.
Tot això és vell i massa parlat.
Perquè la darrera teoria és:
Ningú ens ha de donar res, és nostre.
Som persones iguals davant els drets i els deures, les desgràcies i els èxits, els futurs i els possibles, els guanys i les pèrdues, els amors i els desamors, les alegries i les tristeses.
Mentre seguim necessitant que ens defensin, que ens mantinguin, que ens afalaguin, no hi haurà res a fer, no hem de llaurar i sembrar perquè ens vigilin la collita.
El món és tan nostre com seu.

Tot això per les dones maltractades.

Llegiu la sinopsi d'una història possible aquí. Mireu i ja em direu què.
Clic aquí per veure el curt Subir y Bajar