la suprema perfecció del cos docent, un post políticament incorrecte

Acabo d'escoltar el debat del 33, a l'Àgora.

(I A LA UNA del 27 HE REFET UNA MICA EL POST, HI RECONEC MASSA GENERALITZACIÓ. Només una cosa em justifica, em va indignar la intervenció de la senyora, què hi farem, i si és representativa, que s'ho faci mirar.)

No em demaneu noms, tret del sr Cardús i del conductor, el sr Coral, prou. Un representant de la fundació Bofill, un de l'administració, un membre d'Ustec i un de les associacions de pares.

Primera roda de paraula, bla bla bla, resultat del estudis, estat de la qüestió, bla bla bla, qui s'ha queixat? La mestra, d'USTEC, els falta pasta i els sobren nens i els sobren immigrants i el sistema i bla bla bla... El de l'estudi que passava els missatges, només ha llegit les queixes contra tots menys contra els mestres, eh? I jo bé que les llegia en subtítol a baix... Censura, censura...

Segona roda de paraules, més dades, es parla del que s'ha de millorar en organització, en conciliació del temps escolar i laboral... la sra d'USTEC es queixa, els profes, fan el màxim, la sisena hora un fracàs, ells prou fan plans de millora, però la societat i l'administració no els doten d'infraestructures i..., parla de les excessives ratios,... Prou que li han explicat que les dades s'han extrapolat de l'any 2004/2005 quan als 15 anys la quantitad d'alumnes nouvinguts era molt més baixa, però no val, perquè demanes 1/2 professor i no te'l donen.

Senyora, que coneixem la ràtio professor/alumne de les escoles, que no passem de 20 en la majoria dels casos, i de 25 anant molt i molt malament, i en aquest cas es solen donar més d'un tutor per flexibilitzar grups, no ens vengui fum.

Osti, que molts dels grans hem treballat amb 40 alumnes en una classe, vinga. Perquè no digueu ben alt i clar que voleu xaiets que no repliquin, que vagin fent sense dir gaire res? I les baixes a dojo? Aquí, com que rectificar és de savis, rectifico algunes coses que en calent em van fer enfadar i molt. Però no tothom és al mateix sac, i mentre alguns ho pateixen d'altres se n'aprofiten. Vull matitzar que això no es pot generalitzar, ara, si ens posem la mà al cor, tots hem sentit aquest comentari, i podem mirar al propi centre. Suplències i substituts no en falten, és el cos amb més absentisme laboral, justificat o no.

Això sí, poc que fem cap esforç per estalviar diners als pares, que comprin un munt de llibres que valen una burrada, les editorials que es forrin, que cansa molt preparar feines i com que no hi ha recursos d'aprenentatge a la xarxa, ni tenim biblioteques ni res...

I clar, pobrets, sis hores diàries, (que per cert, és un fracàs, diu, serà pels docents, no pas pels pares) quin patir tan horroròs, quan l'hora de més la solen fer d'altres especialistes.

I a més, volen dotar d'una autonomia als centres per fer plans de millora, doncs no! Autonomia sí, però ells no han de fer la feina del departament, ni s'han de marcar objectius de progrés avaluables i mesurables, ni plans singulars per atendre millor les necessitats, que no, que això no els pertoca, si home, només faltaria!

La cirera del pastís, però l'ha posat el sr. Cardús quan ha posat el dit a la nafra.

"El mal és que del que es parla resulta que és abstracte, clar, responsabilitats a ningú palpable, ens queixem del sistema (qui és el sistema?) de l'organització (qui fa l'organització) de la societat (que podem canviar el món que tindrem? no siguem babaus...) del mercat laboral (és el que és i no el podem canviar) dels pares i dels nens.

I dels mestres? Perquè són els únics dels qui no podem saber res? No es pot avaluar el rendiment i el treball dels mestres?" Collons, l'havíeu d'haver vist! Ah, no, ells ja s'avaluen, i tant, no han de canviar res, que s'esforcen i sacrifiquen molt, i assumeixen molt, que ja fan plans i no els donen el que demanen, ah, i tant, i tornem-hi, ja s'avaluen, si senyor, els que fan pràctiques (jajajaja, pobrets, els que just acaben), i si no, culpeu a l'inspecció.

La senyora, davant de la possibilitat que algú, compte, qui sigui, que posi en entredit el bon fer, la dedicació, el global sacrifici i voluntat de la professió docent, ja es pot calçar, perquè els mestres som, senzillament perfectes, inqüestionables, i el fracàs, és culpa de tota la resta del món mundial.

Senyora d'USTEC, a pastar fang, que "en todas partes cuecen habas" El prestigi ens el guanyem i si no en tenim, és perquè ens l'hem perdut. O no passa igual a totes les altres feines? I a posar-hi ganes, que ja ho ha dit el sr. Cardús, a un docent, qui el fot al carrer quan té una plaça? L'ha de fer molt grossa, ara, si va malaguanyant alumnes pel camí, com que no s'acumulen... S'acumulen estadis, drets adquirits... Ai, las, feu-vos paletes, o escombriaires, o pagesos, o oficinistes... Ui, no, llavors pla, amb tantes hores, moltes més de sis... Em tiro pedres al teulat? En tiro al cos docent? És que ens en mereixem, repeteixo no tothom, que he fet enfadar a algú a qui m'aprecio, però unes quantes reflexions s'han de fer.

Si tan sols hagués mostrat una mica d'autocrítica, senyora, però no, el seu orgull i corporativisme l'han perdut, vosté ha sigut l'única entre tots que no ha reconegut cap ni una sola possible errada. Malament rai, tanta autosuficiència. Evidentment, vostè no millorarà res, si en res s'equivoca.