26 de novembre 2007

la suprema perfecció del cos docent, un post políticament incorrecte

Acabo d'escoltar el debat del 33, a l'Àgora.
(I A LA UNA del 27 HE REFET UNA MICA EL POST, HI RECONEC MASSA GENERALITZACIÓ. Només una cosa em justifica, em va indignar la intervenció de la senyora, què hi farem, i si és representativa, que s'ho faci mirar.)
No em demaneu noms, tret del sr Cardús i del conductor, el sr Coral, prou. Un representant de la fundació Bofill, un de l'administració, un membre d'Ustec i un de les associacions de pares.
Primera roda de paraula, bla bla bla, resultat del estudis, estat de la qüestió, bla bla bla, qui s'ha queixat? La mestra, d'USTEC, els falta pasta i els sobren nens i els sobren immigrants i el sistema i bla bla bla... El de l'estudi que passava els missatges, només ha llegit les queixes contra tots menys contra els mestres, eh? I jo bé que les llegia en subtítol a baix... Censura, censura...
Segona roda de paraules, més dades, es parla del que s'ha de millorar en organització, en conciliació del temps escolar i laboral... la sra d'USTEC es queixa, els profes, fan el màxim, la sisena hora un fracàs, ells prou fan plans de millora, però la societat i l'administració no els doten d'infraestructures i..., parla de les excessives ratios,... Prou que li han explicat que les dades s'han extrapolat de l'any 2004/2005 quan als 15 anys la quantitad d'alumnes nouvinguts era molt més baixa, però no val, perquè demanes 1/2 professor i no te'l donen.
Senyora, que coneixem la ràtio professor/alumne de les escoles, que no passem de 20 en la majoria dels casos, i de 25 anant molt i molt malament, i en aquest cas es solen donar més d'un tutor per flexibilitzar grups, no ens vengui fum.
Osti, que molts dels grans hem treballat amb 40 alumnes en una classe, vinga. Perquè no digueu ben alt i clar que voleu xaiets que no repliquin, que vagin fent sense dir gaire res? I les baixes a dojo? Aquí, com que rectificar és de savis, rectifico algunes coses que en calent em van fer enfadar i molt. Però no tothom és al mateix sac, i mentre alguns ho pateixen d'altres se n'aprofiten. Vull matitzar que això no es pot generalitzar, ara, si ens posem la mà al cor, tots hem sentit aquest comentari, i podem mirar al propi centre. Suplències i substituts no en falten, és el cos amb més absentisme laboral, justificat o no.
Això sí, poc que fem cap esforç per estalviar diners als pares, que comprin un munt de llibres que valen una burrada, les editorials que es forrin, que cansa molt preparar feines i com que no hi ha recursos d'aprenentatge a la xarxa, ni tenim biblioteques ni res...
I clar, pobrets, sis hores diàries, (que per cert, és un fracàs, diu, serà pels docents, no pas pels pares) quin patir tan horroròs, quan l'hora de més la solen fer d'altres especialistes.
I a més, volen dotar d'una autonomia als centres per fer plans de millora, doncs no! Autonomia sí, però ells no han de fer la feina del departament, ni s'han de marcar objectius de progrés avaluables i mesurables, ni plans singulars per atendre millor les necessitats, que no, que això no els pertoca, si home, només faltaria!
La cirera del pastís, però l'ha posat el sr. Cardús quan ha posat el dit a la nafra.
"El mal és que del que es parla resulta que és abstracte, clar, responsabilitats a ningú palpable, ens queixem del sistema (qui és el sistema?) de l'organització (qui fa l'organització) de la societat (que podem canviar el món que tindrem? no siguem babaus...) del mercat laboral (és el que és i no el podem canviar) dels pares i dels nens.
I dels mestres? Perquè són els únics dels qui no podem saber res? No es pot avaluar el rendiment i el treball dels mestres?" Collons, l'havíeu d'haver vist! Ah, no, ells ja s'avaluen, i tant, no han de canviar res, que s'esforcen i sacrifiquen molt, i assumeixen molt, que ja fan plans i no els donen el que demanen, ah, i tant, i tornem-hi, ja s'avaluen, si senyor, els que fan pràctiques (jajajaja, pobrets, els que just acaben), i si no, culpeu a l'inspecció.
La senyora, davant de la possibilitat que algú, compte, qui sigui, que posi en entredit el bon fer, la dedicació, el global sacrifici i voluntat de la professió docent, ja es pot calçar, perquè els mestres som, senzillament perfectes, inqüestionables, i el fracàs, és culpa de tota la resta del món mundial.
Senyora d'USTEC, a pastar fang, que "en todas partes cuecen habas" El prestigi ens el guanyem i si no en tenim, és perquè ens l'hem perdut. O no passa igual a totes les altres feines? I a posar-hi ganes, que ja ho ha dit el sr. Cardús, a un docent, qui el fot al carrer quan té una plaça? L'ha de fer molt grossa, ara, si va malaguanyant alumnes pel camí, com que no s'acumulen... S'acumulen estadis, drets adquirits... Ai, las, feu-vos paletes, o escombriaires, o pagesos, o oficinistes... Ui, no, llavors pla, amb tantes hores, moltes més de sis... Em tiro pedres al teulat? En tiro al cos docent? És que ens en mereixem, repeteixo no tothom, que he fet enfadar a algú a qui m'aprecio, però unes quantes reflexions s'han de fer.
Si tan sols hagués mostrat una mica d'autocrítica, senyora, però no, el seu orgull i corporativisme l'han perdut, vosté ha sigut l'única entre tots que no ha reconegut cap ni una sola possible errada. Malament rai, tanta autosuficiència. Evidentment, vostè no millorarà res, si en res s'equivoca.

6 comentaris:

mafalda ha dit...

Roser,
avui sí que no estem d'acord.

La representant de la USTEC, com tu dius, va dir unes quantes bajanades, però també va dir alguna veritat.

El seu principal error va ser confondre el debat sobre l'educació amb el debat sobre pública/concertada.
I aquí la va pifiar ella i la pífies tu.
No es tracta de debatre si un o l'altre model són millors. Es tracta de resoldre un problema, el de l'educació al nostre país, que és molt més profund que aquest debat superflu. Però, és clar, és molt més fàcil enfrontar mestres que donar solucions, i això els sindicats i el Departament ja ho saben. Mentre ens barallem, no ens queixem d'ells. Problema resolt!

Entenc que estiguis emprenyada per certs comentaris. Això sí, considero que l'emprenyamenta t'ha ennuvolat el raonament -i sempre t'he tingut per una persona raonable- i dir algunes coses fora de to.
Treballo a la pública, però també he treballat a la concertada i conec -tot i tenir menys experiència que tu- ambdues formes d'escola. Algunes de les coses que dius són, senzillament, unes generalitzacions que, a més de falses, fan molt mal:

"Perquè no digueu ben alt i clar que voleu xaiets que no repliquin i que pogueu seure i ells van fent sense dir gaire res?" De debò penses això? Si és així, has canviat molt. Per començar, has decidit com sóc jo com a docent sense haver vist què faig, jutjant-me pel sol fet de treballar a la pública on, pel què dius, només hi ha "vagos y maleantes".

"I les baixes a dojo?" Osti, aquí sí que m'has fet mal! Estic de baixa, amb uns dolors intensíssims que no em permeten dur, de moment, una vida normal i, per tant, treballar. Què he de fer? Aguantar i donar un tracte pèssim als alumnes per culpa d'una incapacitat causada per la meva (mala) salut?

Voldria argumentar-te unes quantes coses més, però millor ho deixem per després. La meva baixa és real i merescuda i necessito descansar.

Fins aviat.

mafalda ha dit...

He vist el teu comentari al meu blog.
I sí, hi ha una mena de mal proteccionisme en el nostre gremi que a mi també em fa la mateixa angúnia que a tu. Em poso malalta cada vegada que sento com "velles glòries" diuen que no pensen canviar ni un pam del què fan, que això d'innovar són "modes que ja passaran". Brrrr!

zel ha dit...

Mafalda, hola preciosa, primer de tot mai mai mai, parlaré malament dels mestres en particular, ni de les baixes en particular ni de les coses com vagoa i maleantes que em dius.
El meu reclam va ser l'actitud proteccionista i sense cap ni un planteig de dir, bé, també els mestres, globalment, en fem de grosses, a la pública, a la privada, a tot arreu, inclosos els univesitaris, vull dir la docència en general. Perquè nosaltres no ens hem de plantejar res? Qui ens ha donat el que ella suposava que teníem, immunitat? Ho va dir vàries vegades, "ja ho fem, ja ho fem, " i en aquest planteig proteccionista i gremial no hi estic d'acord i penso que som tots qui ens hem de plantejar com ho fem. Ja ho sé que hi ha gent molt fotuda, coi, però generalitzar el que nosaltres fem el que hem de fer i són tots els altres els qui s'equivoquen, no pot ser. Ara vaig a fer una rectificació, no vull que ningú cregui que em queixo només de la pública, em queixo del cos docent en general, i saps que hi ha molta neteja a fer, potser jo la primera. Petons i en seguim parlant.

rosa ha dit...

jo com a mare de dues filles (16 i 5 anys) puc donar una petita opinió?

Sé la càrrega mental i física que teniu els mestres (familiar mestre i jo també en sóc i mai he exercit), això de l'ensenyança ha de ser vocacional, perquè haber d'aguantar xiquest i PARES sobretot ha de ser trasbalssador.

La sisena hora les meves filles ja fa temps que la fan.
Mestres que no s'han reciclat? aquest any la meva petita li a tocat una i vaja una ara que no podem fer re de re, altres anys ja l'han volgut treure posant denúncies i de més, però re de re...El que hauré de fer és aguantar l'any com pugui, de moment l'he tret de natació ja que segons la "senyora" no tenen dret (serà perque a la senyora no li surt dels ous) a fer servir els assecadors de la piscina, conaeqüència perdre hores lectives d'un P5(ara comencen a llegir i escriure) per refredats i bronquitis. Avui en una classe de 25 eren 9 nens i la dona en qüestió no ho veu.

Jo sóc de les que a la meva classe eram 40 i abans les mestres no tenien les malalties d'ara (depressions, angoixes...) suposo que l'ensenyança era diferent i això feia que les mestres estiguessin més sanes.
Carai noies és que també el que heu d'aguantar...

mossèn ha dit...

us passaré la factura de l'oculista !!! ... salut

Anònim ha dit...

Nena,es que sempre hi toques de ple.
L'àvia.