20 de gener 2008

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. El món per un forat.

L'Onofre i el seu pare no estan d'acord en res. Tret de que tots dos són del Barça.
Però aquí s'acaba tot el possible pòsit genètic que el pare ha deixat al fill.
El pare és convergent i conservador i l'Onofre encara no ho sap, què és.
L'Onofre, de fet, està força embadalit amb les mosses. Li sembla que el pare també, però prou que s'ho calla, que la mare és del morro fort i encara hi hauria fressa. De fet ni a ell el deixa gaire tranquil i li vigila força els passos.
-Amb les de fora, res de res, m'has entès bé, Onofre? Aquí, si mai entra una dona, serà de la terra i catalana!
Si vius lluny dels destins de vacances així com Platja d'Aro o Cadaqués pels progres, que diu el pare, de mosses no en veus gaires. I les que veus les has vist tota la vida.
Novetats, vol l'Onofre. Noves sensacions, carn i veus noves.
Fins el curs passat, l'alegria li arribava en comptagotes.
-Ei, Onofre! N'ha arribat una de Cuba, nano, vine que està per sucar-hi pa!
-Calla, que encara no m'entenc prou bé amb la romanesa i li explicava què són els fuets i la botifarra de sang!
Anar fent, amb una alegria en forma de noia desconeguda de tant en tant.
Això de les parelles lingüístiques no està permès als menors de 18 anys, però l'Onofre s'ho treballa durant totes les estones que pot. I creieu-me que en fa de feina, si no n'haurà ensenyat ell de frases fetes i de costums de casa...
*
*
Aquest curs, li han tallat les ales al pobre Onofre.
Totes les que arriben, i tots, és clar, estan tancats a l'antiga rectoria.
De nou a cinc. No se'ls veu ni la vora dels texans. Ni de la faldilla. Ni del vel. Ni de res. Apartats. En quarentena.
Els mestres prou que hi van, però ells, ni l'intercanvi de cortesia.
N'està ben tip d'esperar que surtin i encara de vegades hi arriba tard.
I si hi arriba d'hora com que no el coneixen, no hi volen saber gaire res. Ja han fet pinya entre ells i els del poble no hi entren.
Així que ho té clar. Demà al matí que vagi a l'escola Rita la Cantadora.
*
*
-On és l'Onofre avui? No deu pas haver agafat la grip, el noi.
Ningú sap res, l'Onofre ha callat com un murri.
*
*
A la rectoria, se senten uns xisclets i tot seguit unes rialles embogides.
L'Onofre treu el cap per la finestreta del passaplats.
-Osti, tú, per quina començo ara?

22 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Jajajaja! Les aprofites totes, eh? No fos cas que en algun post no li fotessis el toc d'atenció.

M'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

Està molt bé el relat, com a relat i com a fons de protesta. Tens raó, si no hi ha pas una pila d'Onofres que tinguin algun interès especial, quin interès poden tenir els uns pels altres nois i noies que vagin a escola separats.

Anònim ha dit...

jajaja Molt original i divertit! T'ha quedat molt bé :)

Sergi ha dit...

Carai amb l'onofre, que n'és d'espavilat! Bon relat!

Unknown ha dit...

VENGO DEL POST ANTERIOR...

SOS MAESTRA ROSER
CUANTO ME ALEGRO!!!

POR TU FORMA DE PENSAR
LA FORMACIÒN DE TUS
ALUMNOS TIENE UN ALTO VUELO,
PORQUE PRIORIZAS AL SER HUMANO POR SOBRE TODAS LAS CUESTIONES.

HABLAS DE EQUIDAD E IGUALDAD DE OPORTUNIDADES...
SI AMIGA
SE PUEDE HACER,
SE DEBE HACER!!!

ALGO QUE FUNCIONA EN OTRO LUGAR DEBE FUNCIONAR EN NUESTRO LUGAR, NO?

SIN DUDAS QUE,
AUNAR CRITERIOS DEBE SER COMPLICADO,
MÀS,
CUANDO HAY INTERES QUE ESTO NO SUCEDA,
PERO TODO ES LUCHA AMIGA Y SÈ QUE VOS
SOS UNA LUCHADORA!

DESDE ESTE CALUROSO BUENOS AIRES VAN MIS SALUDOS Y
DESEOS DE HORAS HERMOSAS!!!

BESOS MIL

ADAL

Jobove - Reus ha dit...

mentres el pares hi posen pegues, els fills es barregen, multiculturitat juvenil, i és que el sexe sempre serà sexe.

bon escrit, per quan un llibre ?

Joan de Peiroton ha dit...

En saps d'escritura, tu. M'afejo a la pregunta del comentari d'abans. Gràcies per la visita, però em quedes amb una altra pregunta: què són aquests exams de què em parles tu ???? Vas dir-me'n ben poquet!!!! Et desitjo el millor, l'èxit total (no estic inquiet) !

El Peruano Dorado ha dit...

Te invitamos a conocer a un personaje patético: Demian Ferrante Kramer, el Peruano Dorado. El fracaso literario menos resonante de todos los tiempos. Estamos en http://ferrantekramer.blogspot.com(. Esperamos hacerte reìr un buen rato.

Patricio

Anònim ha dit...

¡Muy buen post amiga! Haz despertado una sonrisa cómplice en tu relato. :))
Besitos bonita.

Anònim ha dit...

hahaha, que bo, l'Onofre!
Poc hi enten ell d'aquestes diferències! Ell va al què va! Al que s'ha d'anar, coi!
ben fet.

LlunA ha dit...

molt interessant!!!

;)

Striper ha dit...

Tu molt be treus punxa de tot. molt be nena.

Anònim ha dit...

El relat xapó!

Metamorfosi ha dit...

Divertit i reinvindicatiu! Molt bo!!!

Tocat del cargol ha dit...

Entremaliat l'Onofre! Ja se sap, quan bull la sang tot lo altre ja no interessa...
Salut!!

Clint ha dit...

M'hi agrada aquest toc d'atenció tan actual! Molt ben lligat!

[anonymous writer] ha dit...

Perquè és que jo també li hagués posat Onofre... ;) Bon retat!!

Mon ha dit...

ei molt beeee! un petó no, mil petons

Anònim ha dit...

hehehe És bo, m'ha agradat!
Salutacions

Barbollaire ha dit...

Roser... ets gran!! Un relat aparentment lleuger, ple de grans sentiments com tot el que escrius...

Petonets dolços, nina ;¬)******

Mireia ha dit...

Ben lligat relat i actualitat,m'ha agradat!

samain ha dit...

Molt bo i crític amb l'actualitat... Felicitats pel relat i pel bloc, ens anem veient!
:)