Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. El món per un forat.

L'Onofre i el seu pare no estan d'acord en res. Tret de que tots dos són del Barça.

Però aquí s'acaba tot el possible pòsit genètic que el pare ha deixat al fill.

El pare és convergent i conservador i l'Onofre encara no ho sap, què és.

L'Onofre, de fet, està força embadalit amb les mosses. Li sembla que el pare també, però prou que s'ho calla, que la mare és del morro fort i encara hi hauria fressa. De fet ni a ell el deixa gaire tranquil i li vigila força els passos.

-Amb les de fora, res de res, m'has entès bé, Onofre? Aquí, si mai entra una dona, serà de la terra i catalana!

Si vius lluny dels destins de vacances així com Platja d'Aro o Cadaqués pels progres, que diu el pare, de mosses no en veus gaires. I les que veus les has vist tota la vida.

Novetats, vol l'Onofre. Noves sensacions, carn i veus noves.

Fins el curs passat, l'alegria li arribava en comptagotes.

-Ei, Onofre! N'ha arribat una de Cuba, nano, vine que està per sucar-hi pa!

-Calla, que encara no m'entenc prou bé amb la romanesa i li explicava què són els fuets i la botifarra de sang!

Anar fent, amb una alegria en forma de noia desconeguda de tant en tant.

Això de les parelles lingüístiques no està permès als menors de 18 anys, però l'Onofre s'ho treballa durant totes les estones que pot. I creieu-me que en fa de feina, si no n'haurà ensenyat ell de frases fetes i de costums de casa...

*

*

Aquest curs, li han tallat les ales al pobre Onofre.

Totes les que arriben, i tots, és clar, estan tancats a l'antiga rectoria.

De nou a cinc. No se'ls veu ni la vora dels texans. Ni de la faldilla. Ni del vel. Ni de res. Apartats. En quarentena.

Els mestres prou que hi van, però ells, ni l'intercanvi de cortesia.

N'està ben tip d'esperar que surtin i encara de vegades hi arriba tard.

I si hi arriba d'hora com que no el coneixen, no hi volen saber gaire res. Ja han fet pinya entre ells i els del poble no hi entren.

Així que ho té clar. Demà al matí que vagi a l'escola Rita la Cantadora.

*
*

-On és l'Onofre avui? No deu pas haver agafat la grip, el noi.

Ningú sap res, l'Onofre ha callat com un murri.

*

*

A la rectoria, se senten uns xisclets i tot seguit unes rialles embogides.

L'Onofre treu el cap per la finestreta del passaplats.

-Osti, tú, per quina començo ara?