19 de gener 2008

la cohesió social

Jo sóc mestra. Molts ja ho sabeu i m'heu llegit comentar alguna coseta relacionada amb la meva feina. Sovint sóc massa crítica i ho reconec, però...
És que jo sóc mestra i a més, de vocació. És a dir, no em vingueu amb coses de papers, ni amb punyetes burocràtiques, que no les suporto, tot i que n'he de fer. Perquè encara aguanto un càrrec. Una merda de càrrec, si se'm permet dir-ho així de planer. Però hi ha coses que algú ha de fer. Avantatges, estàs obligat a estar amatent a tot allò nou que es publica. Inconvenients, molts, com es fa per acostar el que són bons principis i sovint molt bons plantejaments metodològics i educatius al col.lectiu docent, que sovint prou feina té? Però això són figues d'un altre paner...

Fa un parell d'anys, vaig estar llegint i intentant entendre i finalment em vaig il.lusionar quan des d'ensenyament es va fer públic el "Pla per la LLengua i la Cohesió Social" I m'agrada escriure-ho en majúscules, perquè el Pla s'ho mereixia. Penses que no es posarà mai en funcionament una idea així d'agosarada, però et fa il.lusió.
I aquest curs, vaig veure "florir" el Pla en algunes mesures concretes, gairebé totes relacionades amb la llengua i la cohesió social. No em feu explicar projectes concrets, que ens allargaríem massa, però hi havia coses interessants, algunes concretant accions pel Pla d'acollida als nouvinguts, d'altres per dotar de recursos les aules d'acollida, creació de noves figures i de xarxes d'actuació a nivell de poble, plans d'entorn que agruparien accions i permetrien crear lligams entre diversos organismes per aconseguir actuacions conjuntes.
Molt bé. "El gozo en un pozo" (El gos en un pos)
Excel.lent mesura per l'acolliment i la cohesió social.
Alumnes segregats en espais per aprendre la llengua.
Tots. Juntets. Els de l'est i de l'oest.
Els del nord i els del sud.
Els de terra endins i de mar enllà.
Els qui tenen base acadèmica i els que no.
Els grans i els petits.
El conseller s'ha tret una terra de meravelles de la butxaca.
I ens ha endinyat una bona eina per procurar l'excel.lència i menjar-se l'equitat i la igualtat d'oportunitats, intentant esborrar les mancances de partida. Cosa que forma part i és declaració dels drets humans. Que és el punt fort de l'èxit aclaparador de Finlàndia, l'atenció preferent a llimar les diferències i el suport preferent també als qui més ho necessiten.
LLegiu aquí que n'opinen

13 comentaris:

Joana ha dit...

Ja sé que no toca en aquest post...però vull dir-te que jo també he començat " la lladre de llibres"...A veure què hi descobrim amb la mort de protagonista. M'agrada sentir que ets mestra de vocació... perquè això ja no existeix i em fa molta pena!Sobretot pels nens i de retruc, pels pares!
bon capde wapa!

Priamo ha dit...

Hola.... Zel.....

Un Placer pasar por tu blogs..a devolverte la grata visita y tus lindas palabras... en mi rincon..

Gracias......

Amiga trato de entender lo que escribiste, pero te soy sincero.. es poco lo que entiendo, aunque trate de darle coesiòn no lo logrò...
Pero igualito me llevo una gran sorpresa, porque veo que hablas de los problemas del dia a dia, de la burocracia estadal y de los males que nos aquejan en todas partes a los ciudadanos comunes...
Entendi que eres Maestra...
Hermosa Vocaciòn.

Desde Mi rincon en el caribe azul..
Deseandote un feliz Domingo..
Un abrazo

Príamo.

mossèn ha dit...

cohesió sense pegament ... malament ho veig !!! ... salut

Júlia ha dit...

Hi ha molta gent per les altures vivint 'de l'escola' i que no coneix l'escola ni la vol conèixer.

Sobre la vocació, jo no hi crec massa, sóc mestra i m'agrada el que faig però, de fet, no vaig tenir massa opcions. Crec que la feina triada s'ha de fer amb professionalitat, eficàcia i dedicació, he vist molts casos de poca professionalitat amb molta -suposada- vocacionalitat. Crec que seria millor parlar d'una suma d'actitud i aptitud. I de context social i històric, altrament com pot ser que moltes 'vocacions' evolucionin segons possibilitats i demandes del mercat?

Júlia ha dit...

Respecte a la qüestió, em va explicar un mestre que ha treballat a Suïssa que allà l'aula d'acollida funciona, quan els estrangers arriben, a temps complert, no pas unes horetes com aquí i que es troben, com ha de ser i com era fins ara, als mateixos centres. Millorar aquestes aules era el que s'havia de fer i no nous invents que no fan res més que complicar el tema. Un amic d'origen magribí em comentava un dia que sort que ell va venir en una època en la qual no es feia cap separació i t'havies d'espavilar.

Striper ha dit...

Res que veic que l'Ernets no et cau gaire bé, a veure jo penso que lode sortir amb las mateixes posibilitats es lo idoni al menysque gaudeixin dels mitxans pero també a partir d'aqui tindria que primar l'equitat envers l'igualdat.

Arare ha dit...

Interessant post, companya! I molt difícil donar-ne l'opinió. Pregunto... per què "el gos en un pos"? Jo penso que pot estar bé, no? que ajudin els nanos que "no tenen ni idea, que no entenen res de res" amb unes quantes sessions "per posar-los al dia de la llengua"...

O potser m'ho miro des d'un prisma equivocat? Per què penses que està tan malament? durant els anys 80 jo ensenyava a llegir i escriure als nens i nenes de la meva classe en les dues llengües: els castellans en castellà i els catalans en català. Després fèiem tres hores de català i tres de castellà a la setmana, conjuntament (i ja no a P5, sinó des de primer d'EGB fins a 5è)... a sisè t'asseguro que tots parlaven bastant bé les dues llengües. Va ser en els temps de la famosa "Norma", del reciclatge dels mestres... recordes? (potser ets massa jove per recordar tot això)

En fi, si he dit alguna bajanada, digues-m'ho, sisplau, però jo no ho veig tan malament... en què m'equivoco?

petonets i bon diumenge!!

zel ha dit...

Hola a tots, ei, no sé si la gent després torna a passar a llegir altra vegada els propis comentaris, però, davant el debat...
A veure, quan parlo de vocació, ho tinc ,olt clar, vocació de la bona vol dir seguir formant-se i procurar estar al dia i ser pemcaire i coherent, sisplau, a ningú que li agradi cuinar li agradarà que el menjar es cremi, no?
I pel que fa al conseller, no és ell, és la mesura que no m'agrada. Les aules d'acollida són espais ideals per fer aquesta tasca, que les doblin, que les dotin de més personal, ja funcionen molt en en molts llocs, us asseguro que la que tenim a l'escola és un lloc on passo sempre que puc perquè és un espai viu i ric, amb un professional que n'és responsable, que ja voldria jo assemblar-m'hi una mica... Doncs, coi, els moments d'esbarjo, de música, de joc, d'educació física, de plàstica, tot allò que és més expressiu amb un altre llenguatge corporal o manipulatiu, o fins i tot numèric, aquestes persones el poden i l'han de compartir amb els col.legues que finalment seran el seu punt de relació, perquè s'han de separar durant tot un curs? Ens perdem que els nostres alumnes aprenguin també d'ells i de les seves dificultats, de la solidaritat i companyia que s'ha de posar en joc per fer una bona acollida, viure experiències solialitzadores és bo i convenient per tots, és la vida dins i on han d'aprendre a ser millors persones...

the silver blue sea ha dit...

Hola Zel,
Jo estic en una aula d'acollida d'un barri molt difícil socialment i penso el mateix que tu. Bona setmana, guapa!

yraya ha dit...

Yo no se la verdad cual es la mejor formula pero esta concretamente no veo que sea la más correcta.

El veí de dalt ha dit...

Un tema candent aquest...i calent. No puc opinar amb gaire criteri perquè no conec a fons el tems, però entenc que qualsevol mesura per facilitar integrar els nens nouvinguts sense cap coneixement d'idioma i costums a Catalunya ha de ser aplaudida. Si és poc o contraproduent, el temps ho dirà. Els professionals que esteu al davant (com la Silver, tu o la Júlia) sou els que heu de treure les castanyes del foc. I no sé si realment se us escolta quan els polítics van traien propostes ara i adés.

Mikel ha dit...

no hi entenc massa pero suposo que n´hi ha molts que hi son per vocació i n´hi ha molt que hi son com a simples funcionaris

Té la mà Maria - Reus ha dit...

no és pot deixar la cultura en mans dels polítics, mai, però mai

casundena !!!!