06 de març 2008

novetats i postres

És possible, (de moment només possible), perquè m'han de respondre, que aquest blog tingui de tant en quant coses que potser jutjareu alienes o estranyes.
M'explico. Aquest semestre, dues de les assignatures que em toca fer són Interculturalitat i Educació, i Noves Tecnologies Educatives. En totes dues, una de les exigències és crear un blog.
Ja! Treballs a mantenir-ne mínimament digne un, i me'n demanen dos més...
Premi pels bloggers, noies, nois, dones, homes, animals tots, el blog és una eina de treball reconeguda a nivell universitari, i això és "para mi un orgullo y un motivo de honda satisfacción" (Borbón dixit).
Bromes a part, com deia algú, Catalunya serà blogger o no serà.
Això que ens sembla encara en algun moment una utopia, és cert. Aules d'acollida, espais de debat universitari, grups d'alumnes, mestres que volen arribar ràpidament i fluïda a la gent, oficinistes, funcionaris, treballadors de tots els rams... fan ús del blog.
Jo diria, que, tard o d'hora, serà gairebé tan emprat com el messenger, amb l'avantatge que aquí fem cultura, llengua, denúncia, política, literatura, ecologia, país... i ens comuniquem personalment... però per escrit, tornem a escriure cartes, sigui com sigui i posats en el nou món virtual.
Més diria, si gosés, que ho diré. Un altre mèrit és que la gent gran, quan dic gran vull dir que ens inclou als de més de quaranta, tenim la oportunitat de no perdre el tren, d'anar fent sense quedar en l'àmbit "de l'analfabetisme tecnològic". Si ens dóna una satisfacció personal, ens dóna també la possibilitat de seguir aprenent en el context actual.
Fi de la reflexió.
Postres
He capgirat el temps, que en sóc d'estranya...
de dies en faig nits,
que nit porta naixences,
si no ho creieu, busqueu les estadístiques...
*
al capdavall, allò més clar en mi, és la contradicció...
vaig néixer en un migdia clar,
per fotre al meu veí, vaig espatllar un dinar...
de nits, m´he fet la vida a mida
*
a fora és fosc, i hi ha silenci
silenci ple de pau, que tothom dorm
i l'aire és només meu, meves les guerres
i meus em faig els sofriments...
mentre una rata solitària també esgarrapa
sento com furga a la paret
*
tot contradint l'escalforeta que m'envolta
trobo els freds d'enyor de qui no hi és
qui no serà, o de qui tot li serà pres...
demà no seré jo, que jo sóc ara
furgant per un un forat de llibertat

16 comentaris:

Striper ha dit...

Un visca per els que tenim mes de 40 , perque encara donem guerra i algus com tu encara canten les 40.

Sergi ha dit...

Ja veig que ara el 'blog' serà motiu d'estudi a les escoles. Acabaran fent-ne una assignatura a part. Però bé, ha estat tota una revolució, i el millor del cas és que tothom hi pot tenir accés, tothom que es pugui connectar, és clar, i l'edat no és pas cap problema, com ho ha estat per altres coses. Ho posen tan fàcil que fins i tot els ineptes en informàtica com jo som capaços de tenir el nostre propi espai.

Henry The VIII ha dit...

Hola SuperZel,

M'he llegit el teu post i després m'he quedat pensant en com seran els blogs dintre, jo que sé, de 5 o 10 anys. Perquè tot va molt ràpid.

I ara diré una cosa i no és conya. No us estranyi que s'acabi connectant la TDT amb el tema blogs. Que fiquis la tele i puguis mirar Canal Zel que seria el blog de la Zel però amb àudio i video. Estaria bé perquè els canals de tele convencionals avorreixen cada dia més i els blogs entretenen cada dia més.

Direu que és una xorrada però aquí queda escrit i ho tornarem a mirar al 2015 i veureu com l'he encertada.


Salutacions a tots

Jobove - Reus ha dit...

pot comptar amb "naltros" en aquest experiment mediàtic-universitari

petonets

Joan de Peiroton ha dit...

Ni les novetats ni els postres no han d'estranyar-nos...sobretot quan vénen de tu. I sí que pots comptar amb nosaltres, estudianta apreciada!

LlunA ha dit...

jejej el blog és un gran invent! es poden dir tantes coses!!!
;)

Unknown ha dit...

QUERIDA ROSER!

PASÈ LARGAMENTE LOS CUARENTA...Y NO PERDÌ EL TREN,
AL MENOS CON ESTA CUESTIÒN DE LOS BLOGS.

QUE BUENA HERRAMIENTA ESTA... NOS PERMITE ESTAR COMUNICADOS, SIN IMPORTAR LAS DISTANCIAS,
TAMBIÈN, AL MENOS POR AHORA, SER LIBRE EN LA EXPRESIÒN, NO SÈ POR CUANTO TIEMPO.

NO RESPONDEMOS A NINGÙN INTERES COMERCIAL Y NOS DEBEMOS SOLAMENTE A NOSOTROS MISMOS, A NUESTRA CONCIENCIA.
PARA MI ES UNA HERRAMIENTA MARAVILLOSA!

QUERIDA AMIGA
DESDE ESTE LLUVIOSO BUENOS AIRES
TE DEJO MI ABRAZO T CON ÈL
LOS MEJORES DESEOS!

BESOS


ADAL

YA FALTA POCO PARA EL DOMINGO!

Una ha dit...

Estuve resistiéndome durante meses a las peticiones de mi hija para que me incorporara a los messengers y blogs,me animó la idea de poder tener una línea más directa con mi familia que está toda en Salamanca.
Lo cierto es que he sacrificado tiempo de lectura, pero he conseguido encontrar personas con las que poder conversar de diferentes temas,gente de todas las edades,de varios países y es mi preciada vida social.
Mi abuelita bendecía a quien inventó la cama,yo lo hago con las nuevas tecnologías que me permiten ver la carita de mis sobrinos,comunicarme con otros por el messenger,enviarnos fotos,es una delicia.A veces yo,estando tan lejos ,soy la que les comunica lo que ocurre en alguna de las varias familias que somos,soy la que está más libre por mi jubilación y estoy feliz de ser como su punto de confluencia. Miran mi blog en cuanto pueden,por el picasa han podido ver las docenas de fotos de la boda de mi hija,que no sería posible de otra manera.Parece que trabajo en esto por la promoción que hago,pero no,es que gracias a esta tecnología puedo tener familia y amigos sin salir de casa,cosa que me agota demasiado.En la universidad está muy presente esta tecnología,mi hija acabó magisterio el 2007 y entre otras muchas cosas le examinaron de cómo hacer una página web,ella tiene la especialidad de E.Física y 2 cursos de Música.Todos los trabajos pedidos en la carrera tenian como soporte las nuevas tecnologías.
A través de foros se hacían trabajos,"Campus extens" se dice y permite a los estudiantes de Menorca e Ibiza no desplazarse hasta Mallorca para estudiar,lo hacen a través de videoconferencias.Buenísimo tu poema,a mi me ocurre igual ,soy nocturna a pesar de que nací a la 1 del mediodia.Una abraçada molt forta.

JUANAN URKIJO ha dit...

Seguro que puedes con dos, tres y más espacios Zel; capacidad y cualidades para hacerlo, no te faltan. Y, sí, estos espacios tienen un tremendo futuro... lo queramos o no. De su adecuado uso depende, que nos hagan crecer humanamente o no.

Petons!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Ja veig que vas enfeinadíssima i tot i que això dels blocs ho entenc com un divertiment i un espai per compartir, veig que també es pot convertir en un deure i no pas en un plaer.
Si puc ajudar-te en el que sigui, ja saps que pots comptar amb mi.
Molts petons.

Unknown ha dit...

Fantàstic, fins i tot podrem compartir algun aprenentatge. Les assignatures són molt interessants.

Anònim ha dit...

Molt bé pels blogs! Quina feinada se t'ha girat amb tantes criatures, vull dir blogs, que has de fer céixer...
I el poema molt bonic, crec que molt ens idetifiquem en aquest estar sols a la nit davant dls bogs.

Anònim ha dit...

Els poemes que escrius m'agraden força eh! per no dir molt! Les nits tenen coses especials oi?

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mon ha dit...

t'has deixat una cosa.... aqui també fem amics bons amics i companys(i alguna que altre enemistat)i sobre tot aqui fem molts petons....Petonets zel

Ferran Porta ha dit...

Ai, les noves tecnologies! Els blogs em semblen una benedicció, salvant les distàncies. Una forma de compartir, de conèixer, de llegir altres punts de vista o reafirmar-nos en els nostres... Els blogs són una forma de mantenir viva una llengua, una cultura, una manera de viure...
Sí, els blogs són el millor que ens ha donat la tecnologia en molt de temps!