El gran Manitú havia fet la terra.
Amb unes embostes de fang va bastir i donar forma als continents.
Amb una pinzellada dels seus ulls blaus, va donar color a les aigües.
Va estar content.
Dels retalls que li van quedar en va anar fent formes de totes mides, animals de tota mena. Dels esquitxos, en va fer tot de menuts animalons que borinaven i empipaven, ell tenia ganes de riure.
Però hi faltava algú.
I va decidir crear l'home, per posar sobre el que avui coneixem com l'Amèrica del Nord.
Amorosament, va pastar un bon tros de fang, i fent talment com ell mateix es veia, va aconseguir una bonica figura humana. Però era fràgil i va haver de fer foc, per poder coure i endurir aquella criatura que semblava més dèbil. Content i cansat, el va posar al forn...i es va adormir.
En va treure un home tot torradet, i no li va agradar, per posar-lo al tros que es mirava. Així és que va trobar un terreny ideal i el va deixar sobre l'Àfrica.
S'hi va tornar a posar. Aquesta vegada, va prendre molta cura, i va vigilar la cuita amorosament, deixà passar poquet temps i el va treure... Puajjj, blanquinòs, massa pel seu gust, fred, pensava... i li va buscar un lloc idoni cap al nord, a Europa tal com la coneixem ara.
Pacient, es torna a posar a la feina. Cada vegada li sortia més bé, això de moldejar. Aquest tenia tot el que a ell li agradava, un cos fort, amples espatlles, un nas contundent, barba decidida i un deliciós to rogenc que li va donar a l'argila amb unes gotes de la seva sang.
El forn li va tornar just el que ell havia desitjat per aquella terra fèrtil i bella. Un indi pell roja.
(De com el gran Manitú va fer els homes. Conte indi de l'Amèrica del Nord. Per donar gràcies a la terra)
*
*
Plou, plou, plou...
i em vull mullar...
i un regal pels ulls, fet amb sorra...
que ho disfruteu!
**
I encara un altre...
potser l'heu vist crear, aquesta dona...
les seves mans ens deixen un regal
un art efímer... només l'enregistrament el recorda.
*
17 comentaris:
"Just imagine..."
Qué imaginación tiene la tía, a eso se llama creatividad...
Un peto
Genial como tú ,he reído a gusto con la torpeza del gran Manitú.Un abrazo ,me asombra cómo a estas alturas del curso y con esas actividades frenéticas que llevas,cómo,cómo conservas esa capacidad de imaginar .Eres grande.
Me encantó la historia del gran Manitú y me entretuve un buen rato con los vídeos. ¡
¡Qué arte por dios!
¡Magistralmente bello!
Besitos dulce♥♥♥
Gran historia la d'aquest Manitu.
dona, de núvol ho està una estona llarga, però que plogui ... no c no c ... bon dia !!! ... salut
Manitú ha fet cas a les plegaries, ha plogut, la gent sortia a vuere la pluja com si fos una cursa de bicicletes, tot un espectacle, però avui ens em axecat amb vent i ho ha secat tot, merda !!!!
Jajaja.. el manitú aquest devia ser el mateix a qui s'encomanaven ahir els del Polònia ballant la dansa de la pluja esbojarradament.
Per aquí ahir a la tarda va fer un ruixat però res, cosa de 10 minutets i ja tornava a sortir el sol.
Molt bonic, el conte del Manitú. Tan de bò el Sr. Manitú, o qui sigui, porti pluja en abundància, a casa nostra. Que em sembla que la cosa és ben aixuta! :(
Bon cap de setmana, guapa.
Completamente preciosos bella!
Si jo fos el Gran Manitú, plouria cada nit, una ploja fina i llarga, que mulla la terra com cal sens provocar ni aiguat ni erosió i faria un cel ben blau i asollellat el dia seguent. No és gens complicat, em sembla! Ho sé, no sóc el Gran Manitu, pero fixa't, jo tinc un enorme avantatge sobre el Gran Manitú: el de poder fer-te un petonàs. Doncs, cap regret!
Deu ni do, quin art!
ptns
Vengo a dejar un besito. :)
Precioso cuento y los videos una maravilla, gracias por compartirlo.
Bon cap de setmana.
¿Viste aquel anuncio de las galletas? lo hacía una artista de estas ,utilizaba la miga de las galletas en lugar de la arena . ¿No teneis por Catalunya un genio con las pompas de jabón ? es una delicia verlo.
A Girona plou i a casa teva també?
Bon cap de setmana!Zel
I que segueixi plovent i que no pari...
Que bonics els vídeos, m'han encantat. I la llegenda del gran Manitú també. Qui sap si té raó que els pell roges eren els més perfectes de tots els homes. Pel que fa al respecte per la terra crec que ningú els guanyava. Llàstima que la sev a cultura està gairebé extingida. A mi m'encanten les hsitòires d'indis.
Publica un comentari a l'entrada