08 d’abril 2008

...

aixeco constantment el cap
buscant senyals
el cel només em torna
miratges grisosos
prenys de res
ventades de ponent o de llevant
refan l’esperança, potser demà...
demà la tramuntana, el cel blau
res clar, no plou, però plourà...
plourà perquè ha de ploure
que així ha sigut sempre
encara que hàgim cremat boscos
i el negre senyoregi a les muntanyes
i el gris sofert
només es taqui d’algun verd escadusser...
plourà quan la terra sigui certa
que ja estem escarmentats
que ja hem après
ara mateix,
ens cal retrobar la memòria
d’agombolar la terra com a un nounat
nodrir-la tota de tant que li hem robat
de fa molt anys
allò que li hem donat
és només plor, i fum, o res...
allò que li hem vessat
és només sang

19 comentaris:

Cesc ha dit...

Una passada i ara xtt deixo la música amb aquest escrit... xtt

Oscar Ramírez ha dit...

molt bo Zel, molt bon text.
Per cert, al post anterior li podries posar de títol "una mirada constant". És una idea.

Mon ha dit...

Que bonic zel..! plourà per que m’agrada la pluja, i se que tard o d’hora plourà... m’agrada molt contemplar la pluja des de el terrat de cas com mulla les teulades del poble. Plourà i tu ho saps....
de moment em quedo amb aquests versos d’esperança que son maquíssims. Un petó

Striper ha dit...

Molt bonic, precios i ara esta plovent.

Joan deu Peiroton ha dit...

Cada any, a la fí de l'estiu, hi ha una festa de l'aigua al Voló, una mescla de festa popular i de tradició religiosa antiga, amb pregàries del rector per que plogui...nosaltres som els fruits de la terra i de l'aigua...
Em sembla que la pregària no basta i que cal canviar les mostres maneres de consomar l'aigua...
Ah! El proper diumenge tindrà lloc la tercera manifestació per retorn de l'aigua al Ter, es passarà a l'embassament del Pasteral a La Cellera, a les 12 h, no podré anar-hi, haig de quedar-me a Tolosa.
Petons!

XeXu ha dit...

Doncs avui ja plou a Barcelona. Esperem que aquests dies recuperem una mica de l'aigua que ens manca. No he sentit les notícies, però espero que estigui plovent a tot arreu.

Henry The VIII ha dit...

Llons Zel, que m'havies espantat al post anterior. Sonava a comiat això de la persiana baixada. Ens fas patir de mala manera. Afortunadament s'ha aixecat la persiana.

Sí Zel, plourà. I tots plegats anirem a plegar caragols.

Kisses!

dimoniet1960 ha dit...

Un text molt emotiu i captivador.

:)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ja has tornat a fumar-te un porro i a la nostre edad et fa agafar al.lucionacions, necesitem mes aviat un antiinflamatori, jajaja

petonets

Antoni ha dit...

Gris però preciós!
Escrit des del cor!

Musafir ha dit...

En aquest cas, grisor d'esperança. Hui, a Alacant, també sembla que plourà. Mil dies hauria de ploure; la Terra ens plora, per la nostra inconsciència de cels blaus, al costat d'una platja envaïda d'apartaments i camps de golf...

Per la pluja ben rebuda,
Saludets,

AINA ha dit...

m´encanta quant plou, m´ encanten les tempestes amb pluja rajos i trons, d´aquelles que son de nit i les pots escoltar mentre estas apunt d´adormir-te. et sonarà extrany però em relaxa..

a veure si d´una vegada ens plou que bé ho necesitem oi¿?

Carme ha dit...

Ja plou una mica, a veure si mica en mica va fent.

Ho dius d'una manera molt bonica, Zel. Uns quants regalims de pluja per a tu.

Núria ha dit...

Un poema molt trist, però molt bonic

Joana ha dit...

Ha de ploure perquè si no, tindrem primavera a l'hivern i tardor a l'estiu! Bufff sembla que hagi fumat!
Que plogui, ZEL!

RUSKIS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
RUSKIS ha dit...

Trist i bonic, i es fa real per un moment...

Tot just obrir el teu blog veig per la finestra les primeres gotes i escolto l´aire cargolat de la tormentadora i esbalotada tempesta, escolto llunyans trons i veig el resplandor del llamp en la llunyania, sembla que cap a la Garrotxa plou de valent, i aquí tot just començar a caure una goteta, ja s´espassa...

El cel s´aclara de tempesta mentre fosqueja, la paradoxa és tant certa com la nit que ens cubreix a l´hora foscant...

Petons Zel!!!

LlunA ha dit...

ha de ploure...l´aigua arribarà...

Jesús M. Tibau ha dit...

La Terra i el cel ens estimava, però no ni ha pitjor enemic que una amant rebutjada.
L'hem tractada malament, i ara potser ens ho farà pagar.