aixeco constantment el capbuscant senyals
el cel només em torna
miratges grisosos
prenys de res
ventades de ponent o de llevant
refan l’esperança, potser demà...
demà la tramuntana, el cel blau
res clar, no plou, però plourà...
plourà perquè ha de ploure
que així ha sigut sempre
encara que hàgim cremat boscos
i el negre senyoregi a les muntanyes
i el gris sofert
només es taqui d’algun verd escadusser...
plourà quan la terra sigui certa
que ja estem escarmentats
que ja hem après
ara mateix,
ens cal retrobar la memòria
d’agombolar la terra com a un nounat
nodrir-la tota de tant que li hem robat
de fa molt anys
allò que li hem donat
és només plor, i fum, o res...
allò que li hem vessat
és només sang
és només sang
19 comentaris:
Una passada i ara xtt deixo la música amb aquest escrit... xtt
molt bo Zel, molt bon text.
Per cert, al post anterior li podries posar de títol "una mirada constant". És una idea.
Que bonic zel..! plourà per que m’agrada la pluja, i se que tard o d’hora plourà... m’agrada molt contemplar la pluja des de el terrat de cas com mulla les teulades del poble. Plourà i tu ho saps....
de moment em quedo amb aquests versos d’esperança que son maquíssims. Un petó
Molt bonic, precios i ara esta plovent.
Cada any, a la fí de l'estiu, hi ha una festa de l'aigua al Voló, una mescla de festa popular i de tradició religiosa antiga, amb pregàries del rector per que plogui...nosaltres som els fruits de la terra i de l'aigua...
Em sembla que la pregària no basta i que cal canviar les mostres maneres de consomar l'aigua...
Ah! El proper diumenge tindrà lloc la tercera manifestació per retorn de l'aigua al Ter, es passarà a l'embassament del Pasteral a La Cellera, a les 12 h, no podré anar-hi, haig de quedar-me a Tolosa.
Petons!
Doncs avui ja plou a Barcelona. Esperem que aquests dies recuperem una mica de l'aigua que ens manca. No he sentit les notícies, però espero que estigui plovent a tot arreu.
Llons Zel, que m'havies espantat al post anterior. Sonava a comiat això de la persiana baixada. Ens fas patir de mala manera. Afortunadament s'ha aixecat la persiana.
Sí Zel, plourà. I tots plegats anirem a plegar caragols.
Kisses!
Un text molt emotiu i captivador.
:)
ja has tornat a fumar-te un porro i a la nostre edad et fa agafar al.lucionacions, necesitem mes aviat un antiinflamatori, jajaja
petonets
Gris però preciós!
Escrit des del cor!
En aquest cas, grisor d'esperança. Hui, a Alacant, també sembla que plourà. Mil dies hauria de ploure; la Terra ens plora, per la nostra inconsciència de cels blaus, al costat d'una platja envaïda d'apartaments i camps de golf...
Per la pluja ben rebuda,
Saludets,
m´encanta quant plou, m´ encanten les tempestes amb pluja rajos i trons, d´aquelles que son de nit i les pots escoltar mentre estas apunt d´adormir-te. et sonarà extrany però em relaxa..
a veure si d´una vegada ens plou que bé ho necesitem oi¿?
Ja plou una mica, a veure si mica en mica va fent.
Ho dius d'una manera molt bonica, Zel. Uns quants regalims de pluja per a tu.
Un poema molt trist, però molt bonic
Ha de ploure perquè si no, tindrem primavera a l'hivern i tardor a l'estiu! Bufff sembla que hagi fumat!
Que plogui, ZEL!
Trist i bonic, i es fa real per un moment...
Tot just obrir el teu blog veig per la finestra les primeres gotes i escolto l´aire cargolat de la tormentadora i esbalotada tempesta, escolto llunyans trons i veig el resplandor del llamp en la llunyania, sembla que cap a la Garrotxa plou de valent, i aquí tot just començar a caure una goteta, ja s´espassa...
El cel s´aclara de tempesta mentre fosqueja, la paradoxa és tant certa com la nit que ens cubreix a l´hora foscant...
Petons Zel!!!
ha de ploure...l´aigua arribarà...
La Terra i el cel ens estimava, però no ni ha pitjor enemic que una amant rebutjada.
L'hem tractada malament, i ara potser ens ho farà pagar.
Publica un comentari a l'entrada